Satisfets pel premi que els ha donat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)?
Molt contents. La veritat és que no ens pensàvem un reconeixement així, i menys del CAC. Potser és que de programes així n’hi ha molt pocs…
Quin és l’objectiu del seu programa Annour?
Volem fer divulgació del món àrab i musulmà. El programa es diu Annour, que en àrab vol dir ‘llum’. I és això: posar llum a aquest món que a vegades ens és desconegut i potser també tenim una mica estigmatitzat. Considerem que no és una cosa nostra però l’islam és aquí i ha vingut per quedar-se.
Quants persones hi ha a les comunitats musulmanes de Mollet?
Poden ser entre 2.000 i 3.000 persones, un percentatge semblant a moltes altres poblacions de Catalunya.
De què li va venir a vostè interessar-se en la cultura àrabo-musulmana?
Sempre m’havia atret. Llegia autors àrabs i després de la carrera d’Història vaig fer un màster de la UOC sobre civilització musulmana. Va ser en aquest moment quan vaig proposar-ho a la ràdio. Era una manera d’exposar els meus coneixements i d’ampliar-los.
Com reben els musulmans de Mollet aquest programa?
Ells tenen molt interès que hi hagi un programa així a la ràdio. Però tant portem als integrants de les comunitats molletanes com a especialistes.
Les comunitats pateixen les conseqüències de l’integrisme?
Els preocupa perquè sempre estan en el punt de mira. Tendim a pensar que l’islam és una cosa monolítica i no ho és. Cada vegada que es fa algun atemptat en nom de l’islam passa el mateix. I també hi ha la premsa que a vegades simplifica massa. Algú ha sentit a dir de quina religió era l’assassí de la diputada Jo Cox? Potser era anglicà… I no n’han pas de pagar els anglicans…
Entenc, doncs, que pateixen?
Tenen una preocupació contínua. I van fan concentracions el dia de l’atemptat de Charlie Hebdo. Però tampoc s’han de passar la vida justificant atemptats o demanant perdó.
Diuen els especialistes que a Catalunya hi ha molt risc de radicalització…
La possible radicalització ja no passa pels oratoris o les mesquites. Es fa per internet. Els imams d’aquí fan el discurs purament religiós. Potser n’hi pot haver a altres llocs, però jo no els conec. Els d’aquí no tenen una visió fonamentalista.
Es diu sovint que reben subvencions de països àrabs per construir mesquites…
Les de Mollet, no. Ells s’autofinancen aportant una quota cada mes i quan tenen diners compren.
Els de Mollet estan prou integrats?
L’avantatge és que, urbanísticament, a Mollet no hi ha barris marginals. Per tant, no hi ha guetos gaire marcats.
Té raó la comunitat o l’Ajuntament en l’afer de la mesquita de Mollet?
La comunitat té raó: l’Ajuntament va canviar el pla urbanístic amb voluntat de treure’ls d’allà. I per tant continuen on estaven, tot i que el lloc és petit i inadequat. Per això volen canviar!
Què aporta la cultura àrab?
La diversitat, el coneixement d’altres maneres de fer, ni millor ni pitjor.
Vostè que és llibreter, què recomanaria per aproximar-se a aquesta cultura?
Alguns llibres: Sofía o el origen de todas las historias, de Rafik Schami;
la coneguda com a Trilogia d’el Caire, i també El callejón de los milagros i Els nois del carreró, tots del premi Nobel egipci Naguib Mahfuz. I Ser dona i musulmana, de Dolors Bramon.
{{ comment.text }}