Candidata a vallesana 2011… Com ho veu?
Em fa il•lusió pel fet que ens ajuda a donar a conèixer la Fundació Oncovallès. A mi el que m’agradaria és que la Fundació tingués grans puntals, i potser així ens poden conèixer millor…
Funcionen amb voluntaris?
En la seva pràctica totalitat. Per això aquest reconeixement servirà perquè la gent tingui clar que Oncovallès és el que és gràcies al potencial humà dels voluntaris.
Els calen més voluntaris?
Ens en calen sempre, no ens en sobren mai. I això que som un miler! Sempre hi ha coses per fer al carrer…
Una mica com aquelles senyores de casa bona que recollien diners per al càncer…
Hi ha una gran diferència. Aquella fundació es va crear amb la idea de pagar beques per la investigació. I estava molt bé. Associacions i fundacions que s’apadrinen amb gent que té molts diners tenen moltes més facilitats de les que mai ha tingut Oncovallès. Nosaltres tenim molt reconeixement, però diners…
En canvi, les senyores…
També ajudaven. Però nosaltres no ho fem així. Un exemple: vam treballar cent persones durant tres mesos per preparar una parada als Encants de la Porxada. I vam recollir 2.000 euros! Aquesta quantitat, amb persones properes que tinguin diners es recullen de seguida.
Oncovallès com es finança?
Tenim puntals molt petits, però ens costa moltíssim, la veritat. Ara tenim un pressupost de 200.000 euros, dels quals un 30% són subvencions. I amb això, entre altres coses, paguem el psicooncòleg dels hospitals de Granollers, Sant Celoni i Mollet.
I per arribar al 100% com s’ho fan?
Anant a buscar per aquí per allà, carrer… I amb grans esforços. Ara ja preparem tres dies de venda de roses per Sant Jordi. Tres dies! Després, la tómbola de l’Ascensió… Som pobres…
La seva esperança?
Que arribi un dia que un padrí de veritat ens tregui d’aquesta angoixa de no saber si l’any que ve continuarem. Si Oncovallès hagués de plegar, em sentiria molt malament.
Com va entrar en aquest món?
Treballava a l’Hospital i veia que potser faltava suport al malalt. He tingut la gran sort d’estar al costat del doctor Campos, del doctor Queralt i d’altres… I veia les necessitats dels malalts més enllà de l’importantíssim paper dels metges.
Què fer més enllà dels metges?
El dia a dia. Els tractaments de càncer encara tenen molts efectes secundaris al cos. I això dura un any o més i les defenses baixen, i els malalts necessiten més suport. Estan en un estat de cansament total que pot durar més d’un any. Amb dies bons i dolents… Aquesta és la realitat.
Què els fan aquí?
Mirar d’apaivagar les seqüeles. Quan arriben aquí tenen l’abans, l’ara i el després que molta altra gent els pot explicar. La part psicològica també és molt important. I una altra cosa: els familiars.
Quina importància tenen els familiars?
Tenen molta importància. Si el familiar està bé, ajuda molt més el malalt. Però hi ha gent que té por de no estar a l’altura per poder ajudar. En aquest sentit, la nostra psicòloga dóna moltes eines.
Cada dia arriba més gent a Oncovallès. Per què?
Perquè era un buit molt important i ara es va coneixent la Fundació i els nostres serveis. Per això augmentem. Ara ens passen unes 1.400 persones entre malalts i familiars. I són una minoria dels malalts! Cal valentia, i moltes vegades no hi és
Aquesta feina que vostè fa aquí deu desmoralitzar sovint. Què fa quan està sota mínims?
Sóc molt creient i crec que tothom ho és, encara que diguin que no. Quan s’acosta la mort tothom creu en alguna cosa. I la meva gran fortalesa és creure que la feina que fem és necessària i pot ajudar molt. Això m’aixeca!
{{ comment.text }}