Com es van moure les urnes l’1-O?

Diverses persones que van participar en l’operatiu clandestí per portar urnes i paperetes expliquen com funcionava

Centenars de persones van participar en l’operatiu clandestí que va aconseguir fer arribar les urnes i tot el material als col·legis electorals del Vallès Oriental. Però molt poques, gairebé cap, ha accedit a parlar-ne, un any després, ni tan sols amb la seguretat de l’anonimat.

“A Granollers, potser hi havia unes 150 persones implicades d’una o una altra manera, però, de fet es pot dir que ningú no coneixia ningú”, explica a EL 9 NOU, una de les persones que hi va intervenir i que tampoc ha volgut revelar la seva identitat. “Buscaven gent de confiança, però no gaire significada, sense càrrecs.”

“Uns mesos abans, algú em va dir, en persona, si hi volia col·laborar i vaig dir que sí, però no vaig tornar a saber-ne res fins uns quinze dies abans. Em van trucar per donar-me instruccions concretes. Crec que a la ciutat, hi devia haver un nucli dur de mitja dotzena de persones que després va augmentar. Pocs dies abans, em van tornar a trucar i em van dir que tenia quatre hores per fer una gestió. Eren les 12 de la nit, però ho vaig fer”, explica.

Totes les precaucions eren poques. “Ens sentíem vigilats. Sempre que ens posàvem en contacte procuràvem fer-ho amb missatges que tinguessin alguna cosa a veure amb la professió de la persona. Per exemple, si tenia alguna cosa a veure amb roba, se li deia que ja podia anar a recollir el paquet de roba a tal lloc.” El telèfon mòbil no es feia servir gairebé per a res. “Es feia servir el fix o bé el d’empresa. Sovint, deixava el mòbil a casa per evitar que em poguessin fer un seguiment. I es van fer moltes trucades des de la caixa de telèfon d’un ascensor… Si es van fer uns jocs olímpics sense internet i sense mòbils, també podíem organitzar un referèndum!”.

Per fer les reunions també s’adoptaven estratègies. “Es buscaven cases amb una sortida posterior. Entràvem, deixàvem els mòbils a la casa, sortíem pel darrere i fèiem la reunió en un altre lloc”. I per assegurar l’execució de les diferents accions s’avisava més d’una persona, de manera que si una fallava n’hi hagués una o més de reserva. “Totes les feines estaven triplicades, de manera que hi havia, com a mínim, tres persones avisades per fer una feina.

Llavors, quan arribava el moment, si fallava el primer, s’avisava el segon o el tercer. Molta gent no sabia ben bé el que estava fent. No sabia què hi havia al paquet que havia de guardar o traslladar. Hi podien haver urnes, paperetes, acreditacions d’apoderats i gent del col·legi electoral o les claus dels centres de votació. Va ser un operatiu molt cuidat.”

Aquesta persona que va col·laborar en la preparació del referèndum admet que hi va haver moments de tensió i por. “Vam entrar en pànic quan la Guàrdia Civil va descobrir el magatzem de Bigues on hi havia el material.” I recorda que les urnes “van arribar dos o tres dies abans, però no les va portar ningú de Granollers. De fet, cap persona va traslladar les urnes al seu propi poble. Quan rebíem l’encàrrec, no sabíem on les havíem de portar fins al darrer moment. I potser era a 250 quilòmetres de distància…”. La nit abans de la votació, les urnes de Granollers van estar amagades totes en cases diferents.

“El dia del referèndum vam fer sortir cotxes buits dels llocs on eren per comprovar que ningú els seguia. Després, sortia el cotxe que de veritat les portava. I van arribar totes!”

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 885 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't