Aquest és el segon judici amb jurat que veu aquest cas d’assassinat, després que en una decisió insòlita a Catalunya el magistrat Guillermo Castelló va decidir dissoldre el primer tribunal popular en considerar que, davant la falta de proves contra la processada, hauria estat un “autèntic disbarat” permetre-li emetre un veredicte.
Aquest mes de novembre, l’Audiència de Barcelona ha jutjat de nou amb un altre jurat popular a l’acusada, María Pilar G., i a Antonio M., acusat de ser el seu còmplice, per als quals el fiscal sol·licitava una condemna de 25 anys de presó per l’assassinat de l’exmarit d’ella al domicili d’aquest, situat a la Llagosta al desembre de 1998.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar, després de l’absolució de l’acusada pel magistrat Castelló, que es tornés a repetir el judici, amb la qual cosa el cas va tornar a la fase d’instrucció per l’aparició de nous testimonis, als quals suposadament Antonio M. va confessar que va participar en l’apunyalament de la víctima a canvi d’una moto i mig quilo de cocaïna.
L’assassinat d’Antonio S.O., que va morir com a conseqüència de les 18 punyalades rebudes, va passar després d’una acalorada discussió mantinguda amb la seva exdona pel pagament de la pensió alimentària de la filla i perquè suposadament el pare pretenia emportar-se-la a viure amb ell a Granada.
Segons la Fiscalia, els dos acusats van entrar la nit del 6 de desembre al domicili de la víctima i li van clavar 18 punyalades al cap, braç i tòrax, que li van causar la mort a l’acte.
Per encobrir la seva implicació en el crim, els dies següents a la mort la dona va simular estar molt preocupada per la falta de notícies sobre el seu exmarit.
A la sentència coneguda avui s’indica que el jurat ha considerat acreditada l’autoria de l’acusada per una prova d’ADN que la situa en l’habitatge de la víctima en la franja horària en què van passar els fets, perquè tenia mòbils per beneficiar-se de la mort del seu exmarit, el ganivet utilitzat en el crim era al pis i disposava de claus per obrir la porta.
També precisa que va mentir en dir que havia quedat amb la seva exparella, quan aquest ja era mort, i que va anar a buscar els familiars d’aquest quan no tenien relacions perquè l’acompanyessin al domicili de la víctima, trobant-lo mort i avisar la Policia.
Això no obstant, el magistrat ha admès la petició de la defensa de l’acusada que es tinguessin en compte les dilacions hagudes en aquest procediment, que es va jutjar quatre anys després dels fets per un primer jurat i dotze anys després per un segon tribunal popular.
Així, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, aprecia “l’atenuant analògic molt qualificat” per la dilació “exagerada” i “no habitual ni de lluny” que s’ha produït en aquest cas.
Per contra, el jurat ha considerat no provada la participació del presumpte còmplice de la dona ja que les proves de càrrec existents contra ell són “insuficients per argumentar la seva implicació en el crim”.
El magistrat precisa a la sentència que les proves presentades contra aquest home són testimonis de referència, concretament els Mossos d’Esquadra que van declarar el que dos testimonis els van dir que els havia explicat l’acusat del crim.
{{ comment.text }}