Torra treballava a la construcció en una empresa pròpia i es va quedar sense feina. “Feia un any que estava a l’atur. Abans d’estar a casa sense fer res això és millor”, comenta. Els quedaven uns quants diners que van invertir per poder muntar el seu nou negoci. “Podíem haver pagat una quota de la hipoteca o tirar endavant aquesta idea i vam considerar que era millor això”. Van comprar el vehicle de segona mà amb l’aparell de rostir els pollastres i van començar a treballar. Encara estan arrencant. De moment, van els dimarts al mercat de Figaró i els divendres al de Sant Quirze de Besora (Osona).
Torra assegura que és “molt difícil entrar als mercats”, sobretot als grans. “Els mercats on podem anar no són massa bons”, explica. “Hem fet un munt d’instàncies a tots els ajuntaments de l’entorn i gairebé ningú ens ha respost”. Tots els dissabtes i diumenges posen la parada en un terreny al costat de la C-35 a l’altura de Vilalba. “És una zona on hi ha moltes urbanitzacions i a poc a poc la gent ens va coneixent. En dues o tres setmanes, hem incrementat bastant les vendes”, comenta.
De cara a l’estiu, treballen amb la idea d’entrar als càmpings. A banda de pollastres a l’ast, també venen altres productes com patates al caliu.
Torra i Azcona no són les úniques persones que han trobat en els mercats una alternativa laboral i per tirar endavant. Al mercat de Figaró, també hi va cada dimarts un venedor d’olives veí d’Aiguafreda. Treballava en una empresa d’ambulàncies i fa uns quatre anys es va quedar sense feina. Els seus pares havien estat marxants. “No em podia quedar a casa plorant. Coneixia el negoci i m’hi vaig llançar. Et busques la vida i vas fent però no és per tirar coets. El marge és petit perquè m’agrada treballar amb productes de qualitat”, explica. Ell munta parada a mercats cada dia excepte els dilluns. La seva ruta passa per Figaró (dimarts), Taradell (dimecres), Seva (dijous), Sant Quirze de Besora (divendres), Santa Eulàlia de Ronçana (dissabte) i Sant Joan de les Abadesses (diumenges). A Figaró no ven gaire, però és a prop de casa. “Ho tinc aquí al costat i és millor venir aquí que quedar-me a casa”. “El de Santa Eulàlia és el millor que tinc”, explica. Amb tot, diu que “fa anys els mercats donaven molt però avui no”. La crisi també els afecta.
A Figaró, des de fa unes setmanes també s’hi instal·la una botiga de venda de productes per a la llar. Els venedors tenien botigues obertes al públic i fa pocs mesos van decidir tancar-les i començar a vendre pels mercats.
{{ comment.text }}