Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Del pare només tinc dues fotos”

“Del pare només tinc dues fotos”, va explicar Ernest Sentís Puig, de 72 anys durant la tertúlia que l’Arxiu Municipal de Granollers va organitzar a Can Jonch per donar a conèixer el treball que ha fet Carme Giménez sobre els nens orfes de Granollers per les conseqüències de la Guerra Civil.

  • El 9 Nou
  • 29/05/2014 | 10:00
  • 0

L’estudi de la documentació que hi ha a l’Arxiu Municipal ha permès determinar que el conflicte bèl·lic va deixar a la ciutat almenys 171 nens i nenes orfes de pare o de pare i mare. Se sap gràcies al registre que es va obrir l’any 1948 perquè els seus familiars poguessin demanar ajudes. Cada nen o nena té una fitxa amb totes les seves dades, les dels seus pares i les de les persones que estaven al seu càrrec. S’hi inclouen, fins i tot, les sentències d’aquelles persones que van ser condemnades i que van acabar morint de malaltia en hospitals militars o presons. “Les fitxes distingeixen entre les morts dels dos bàndols”, va comentar Giménez durant la presentació. Els caiguts del bàndol nacional s’indica que van morir “por Dios y por España” o “en defensa del glorioso ejército nacional”.

Més enllà de les dades, els testimonis d’Ernest Sentís, Josep Maria Pou Riera i Núria Garrell Gordi van posar emoció a l’acte, on van assistir una cinquantena de persones. “Si una cosa em dol, és que no he pogut tenir informació del meu pare. Eren anys de por i la gent es tancava molt. Una guerra és dolenta però després de la guerra és molt pitjor”, va assegurar Sentís, el pare del qual va morir de pulmonia mentre estava ingressat a la presó on va arribar després de ser capturat en escapar-se d’un camp de concentració a França. El pare de Núria Garrell va morir al bombardeig del 31 de maig de 1938, quan ella tenia nou anys. Amb tres, ja havia perdut la seva mare víctima del tifus. “En tres mesos van morir l’àvia i la mare”. Quan es va quedar sense els seus pares, va viure amb la seva tieta, que era l’encarregada de l’antiga biblioteca que hi havia a l’actual sala Tarafa. “Els pares es troben a faltar, tot i que estava bé amb la tieta”. El 31 de maig de 1938, la dona era en una cua per aconseguir queviures però, com que faltava poca estona per les 9 del matí, va marxar per llevar-la per anar a l’escola. “Potser això li va salvar la vida”, va assegurar. Josep Maria Pou va perdre el pare als 6 anys també al bombardeig de 1938. El seu pare era veterinari municipal i inspector de mercats i sempre anava a la Porxada a primera hora del matí. Pou va relatar com el van marcar els fets. “Anàvem a dormir cada nit a una casa de pagès de Canovelles perquè teníem por que tornessin a bombardejar”, recorda Pou.

COMMEMORACIÓ DEL BOMBARDEIG

La tertúlia organitzada per l’Arxiu Municipal dedicada als orfes de la Guerra Civil ja forma part dels actes de commemoració dels 76 anys del bombardeig del 31 de maig. Dimecres de la setmana que ve es farà l’acte amb les escoles de la ciutat a la plaça Maluquer i Salvador. Els alumnes de Primària portaran les flors que hauran fet i que situaran en un mur per afegir-se a la campanya “Per cada mina, una flor”, una iniciativa artística que pretén convertir-se en un acció de denúncia de les mines antipersones a escala mundial.
Dissabte de la setmana que ve es farà l’homenatge a les víctimes al cementiri. Els dies 31 de maig i 1 de juny es faran portes obertes als refugis de l’ajuntament i de la plaça Maluquer i Salvador.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.