Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

D’opositor a la presó a alcalde

Joan Pujol admet que el va arrossegar a la política el moviment d’oposició a la implantació de la presó a la Roca, en els primers anys 80.

  • El 9 Nou
  • 04/05/2015 | 16:00
  • 0

Militava a Convergència, però també representava un col·lectiu de comerciants, a través del qual va passar a presidir la comissió antipresó. Va arribar a la conclusió que la lluita contra la instal·lació del centre penitenciari a Can Prat, el primer emplaçament escollit, s’afrontaria millor des de dins de l’Ajuntament que des de fora. Aquest va ser el primer pas.

El segon va ser més complicat. El seu partit tenia altres preferències respecte als noms que havien de configurar la llista. “Teníem un equip fet, amb la predisposició de treballar pel poble, però el partit no ens la van acceptar, i en canvi el PSC ens ho va posar fàcil”. Pujol guanyaria aquelles eleccions de 1983 pel PSC i repetiria, ja amb majoria absoluta, el 1987. En els seus tercers comicis, el 1991, en canvi es va presentar per CiU i també va guanyar per una majoria que acabaria perdent el 1995, les eleccions en les quals Romà Planas el va substituir al capdavant de l’Ajuntament. Després de quatre anys a l’oposició, marcats per una convulsa moció de censura en els últims mesos del mandat contra el socialista Salvador Illa (que havia accedit a l’alcaldia després de la mort de Planas), va deixar l’Ajuntament.

“Quan vam entrar a l’Ajuntament, hi havia 17 empleats i el pressupost era de 38 milions de pessetes. A la Roca no hi havia gairebé res. Quan en vam sortir, el pressupost ja superava els 1.000 milions de pessetes i hi havia gairebé 100 empleats. Van ser temps de grans canvis i estic content de la nostra gestió”, assenyala setze anys després.

Durant el seu mandat es va canviar la localització de la presó, a la zona de Quatre Camins. El centre penitenciari es va inaugurar el 1989. Uns anys abans es va produir una altra de les fites del mandat: la segregació de Vilanova, el 1984. Dels seus anys a l’alcaldia, considera que una de les decisions més remarcables és l’aprovació del Pla General, el 1991, que encara és el que hi ha vigent. “Era una eina bàsica, perquè a la Roca hi havia moltes actuacions pendents, i és un municipi amb molta superfície: quan encara hi havia Vilanova era el segon més gran de Catalunya”, recorda.

La peculiaritat territorial és un dels trets més notables de la Roca. “Són tres pobles i moltes vegades, els equipaments s’han de fer per triplicat”.

Fora del govern, el suport a la moció de censura va ser criticat fins i tot al seu partit. “Els principals perjudicats vam ser nosaltres, la votació es va dilatar i no van deixar temps per fer coses. A les següents eleccions CiU va ser castigada”.

Pujol, de 71 anys, encara s’acosta sovint al restaurant familiar, Cal Parquero, que havien fundat els seus besavis i on va reincorporar-se quan va deixar l’alcaldia. “El treball a l’hostaleria forma part d’aquesta voluntat de servei que també cal tenir quan es treballa a un ajuntament. Sempre m’ha agradat fer de comerciant. És aquesta vocació de servir. Si un no la té, no serà un bon alcalde”, explica Pujol. Ara admet que no troba a faltar l’alcaldia, encara que “la política sí”. “Hi estic interessat i, critico coses fins i tot dels que considero els meus”.

Pujol, que tancarà la llista de CiU en aquestes eleccions, insisteix a demanar una administració més propera. “Actualment està molt lluny del poble i això és perjudicial”, apunta.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.