Hi ha factors afegits que el sindicat UGT atribueix aquesta evolució a altres factors, vinculats amb la permissivitat d’alguns articles de les reformes laborals.
Les dades del sindicat assenyalen que mentre els llocs de treball han crescut un 9,8% entre 2013 i 2015 a la comarca, els accidents ho van fer en un 19,41%. Gairebé el doble d’increment en la sinistralitat que en llocs de treball totals. La corba és més pronunciada en el cas dels accidentats amb contracte eventual: un 40% en dos anys, mentre que en accidentats amb contracte indefinit l’augment queda limitat a un 7%.
“En l’evolució de la sinistralitat laboral és rellevant el tipus de contractació que es fa; com més precàries són les condicions, més creix la corba d’accidents”, assenyala el responsable de riscos laborals del sindicat, Dionís Oña. Actualment, molts dels contractes que s’estan fent són per setmanes –fins i tot dies– i això dificulta que les empreses compleixin el tràmit de donar una informació mínima sobre els riscos laborals d’un lloc de treball. “Són quinze hores de formació, i en contractes tan curts no s’arriben a oferir als treballadors”, denuncia.
Oña afegeix encara més motius a aquest increment de la sinistralitat, que provenen de decisions de les administracions. Des de la reforma laboral: les empreses de menys de 25 treballadors poden assumir internament la prevenció. En paral·lel, la Llei de Mútues obliga aquestes entitats a desprendre’s de les societats de prevenció en les quals “hi havia tècnics altament qualificats”, lamenta Oña. El responsable de prevenció de riscos de la UGT també denuncia la “passivitat” de la Generalitat.
“La cultura preventiva ha estat la primera perjudicada de la crisi, perquè ha estat el primer concepte en el qual els empresaris han deixat d’invertir, també perquè les normes els ho han permès”, apunta el secretari d’UGT al Vallès Oriental, Òscar Riu.
{{ comment.text }}