Segons Rosa Pruna, presidenta del sindicat Asaja, “el pagès que feia dues quarteres (tres quarteres equivalen a una hectàrea) ara en cultiva vuit”. Fins i tot hi ha un agricultor que ha passat de tenir-ne una, a 40, explica. A la comarca, actualment, es cullen uns 300.000 quilos, mentre que el 2002 eren aproximadament 55.000 quilos. Aquest creixement –la producció gairebé s’ha multiplicat per sis– s’explica perquè, en els darrers anys, la mongeta del ganxet ha passat de ser un producte discret –segons recorda Rosa Pruna, un llegum que “no es podia ni vendre”– a ser exclusiu, demanat, i esperat per la clientela i l’hostaleria.
En aquest canvi de tendència ha estat crucial, segons Pruna, el conveni impulsat des d’Asaja amb el Gremi d’Hoteleria des del 2002 per promocionar el producte, i que ha derivat en unes jornades gastronòmiques en què els restaurants del territori inclouen el llegum en les seves cartes durant un període de temps. El producte va arribar als paladars, va agradar i va tornar a ser valorat, cosa que va fer-ne disparar la demanda, i és clar, també el preu. “Han passat de tenir un cost de dos euros el quilo, el 2002, a fins a vuit euros”, admet Pruna.
Aquest viratge, en què el públic ha començat a donar valor a la mongeta del ganxet, no només ha empès els pagesos que la cultivaven a dedicar-li més quarteres, sinó que també n’ha atret molts d’altres que no s’hi dedicaven. Segons les dades d’Asaja, si fa 10 anys cada municipi productor tenia entre tres i quatre pagesos que conreaven aquesta mongeta, ara en són entre set i vuit.
PEÇA CLAU EN EL FUTUR DEL SECTOR PRIMARI
“Les mongetes tenen molt futur. A hores d’ara són un refugi de l’agricultura”, recalca Pruna. “El sector ramader no va gaire bé. Costa molt tirar-lo endavant i els preus són molt dolents. En canvi, la mongeta ha estat un producte estable des del 2003. Estable, anant a l’alça. Ara, ens en demanen a Lleida, Palafrugell, el Penedès, el Berguedà… fins i tot a Madrid”.
Actualment més d’una quinzena de municipis de la comarca tenen conreus d’aquest llegum. Els que més s’hi dediquen són les Franqueses (Llerona en va ser el primer productor), Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, la Roca, Vilanova, Bigues i Riells, Mollet (amb Gallecs), Caldes, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia, la Garriga i Granollers (amb Palou). També tenen conreu pagesos de Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars, però a un nivell menor, segons les dades del sindicat agrari Asaja.
{{ comment.text }}