Durant els darrers cinc anys, el nombre d’empreses i productors registrats al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) ha augmentat un 62%, i ha passat de les 67 que hi havia l’any 2011 a les 107 que s’hi dediquen actualment.
Actualment, a la comarca hi ha 65 negocis que treballen en la producció, 51 dels quals ho fan amb vegetals i 14, amb ramaderia. A més, hi ha 22 negocis centrats en la comercialització i 50 en l’elaboració de productes ecològics, alguns dels quals també es dediquen a la producció.
Un dels motius principals de l’increment del nombre d’empreses ecològiques es deu al creixement de la demanda d’aquests productes, tant a Catalunya com a fora, ja que la meitat de les vendes són a la resta de l’Estat o a l’estranger. “Els consumidors dels productes estan interessants a saber què mengen, valoren el producte ecològic i de proximitat i cada vegada hi ha més demanda”, explica el president del CCPAE, Daniel Valls. En aquest sentit, explica que no tots els productes amb garantia ecològica han de ser de proximitat, “els dos termes poden ser complementaris, però un no és conseqüència de l’altre”. Per Valls, un dels motius de l’increment també són les subvencions que s’atorguen a agricultors i ramaders per produir d’una manera ecològica. “Amb la subvenció a molts agricultors els surt a compte passar a l’agricultura ecològica”.
Un dels sectors ecològics que més ha augmentat ha estat el de l’elaboració. L’any 2011 hi havia 26 negocis dedicats a elaborar productes ecològics i 11 a la comercialització. Durant aquests darrers anys l’augment ha estat pràcticament del 100%. Algunes d’aquestes empreses ja es dedicaven a la producció agrària o ramadera i han ampliat l’oferta potenciant línies d’elaboració o de comercialització. Aquest fet es deu que Catalunya és la comunitat amb més empreses de producció alimentària i que augmenta constantment. “Ara a qualsevol cadena de supermercats hi ha productes ecològics i elaborats, a Catalunya hi ha moltes empreses que treuen línies noves d’elaboració”, diu Valls.
Pel que fa a les empreses dedicades a la producció, l’any 2011 al Vallès Oriental hi havia 37 empreses dedicades a l’àmbit vegetal i 6 a la ramaderia, mentre que actualment n’hi ha 51 i 14, respectivament. Aquest augment es deu a la presència de nous agricultors i al fet que una bona part fan la conversió d’agricultura tradicional a ecològica. Bona part del creixement es deu a la crisi econòmica dels darrers anys, que ha provocat que un bon grapat de joves iniciïn projectes relacionats amb l’agricultura ecològica. “Les escoles agràries tenen més alumnes que abans de la crisi, al sector s’hi incorporen més joves que abans, que creen noves empreses”, indica Valls.
Un dels elements que sol portar debat en l’àmbit de la producció ecològica és el preu final dels productes. En general, els productes conreats o elaborats amb criteris ecològics són més cars, tot i això, la diferència s’ha escurçat amb relació als productes elaborats d’una manera tradicional. “El preu no serà mai el mateix, el sistema de producció és diferent i els costos són més alts”. Tot i això, la diferència varia en funció del producte i la manera de produir-lo. “A mesura que creix el consum, els productes són més presents, augmenta la demanda i despeses com el transport disminueixen. Si cada vegada hi ha més empreses és perquè al final poden vendre el producte a un preu raonable”.
ELS PRINCIPIS DE LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA
El CCPAE és l’organisme que certifica i controla la producció agrària ecològica a Catalunya. Així, és l’ens que dóna garantia al consumidor que el que es produeix, s’elabora, s’envasa o es comercialitza amb aquesta etiqueta compleix amb els principis de producció ecològica. Alguns d’aquests principis són preservar la fertilitat natural de la terra i la diversitat biològica; reduir l’acumulació de contaminants ambientals; no utilitzar organismes modificats genèticament; fer una gestió responsable dels recursos; garantir el benestar animal respectant les seves necessitats; conservar el patrimoni agrari i paisatgístic, i restringir molt l’ús d’additius alimentaris.
{{ comment.text }}