“Les mútues sobreviuran si saben explicar els valors que les diferencien”

Ramon Daví (Granollers, 1958) deixarà la presidència de la Mútua de Granollers en l’assemblea de socis de dimecres.


El 9 Nou
29/06/2016

Ramon Daví, amb una dilatada trajectòria professional política, com a procurador, a l’Ajuntament de Granollers, i social, en diverses entitats, ha presidit la Mútua en un període de consolidació del projecte del Centre de Medicina Avançada del Vallès (Cemav).

També ha impulsat campanyes de promoció del fet diferencial de les mutualitats. En aquesta entrevista repassa la seva gestió i el moment del sector.

Quins motius l’han empès a deixar la presidència?
Motius estrictament personals i professionals. Per una banda, hi ha un convenciment que en institucions com Mútua, hi ha d’haver una limitació de mandats. Tot i que només són quatre anys de president, en farà 14 que sóc a la junta. A això se li han d’afegir factors professionals. Sóc vicedegà del Col·legi de Procuradors, en moments complicats per a la professió. La meva dedicació al col·legi és molt alta. I hi ha el projecte professional privat, un grup de despatxos professionals que presideixo.
És comprensible que el còctel del Col·legi, el grup professional i la presidència de la Mútua fos excessiu.

Els anys de la seva presidència no han estat els més senzills respecte a la situació econòmica. La Mútua ha sortit reforçada o han estat anys de resistència?
Els números són clars: hi ha més patrimoni ara que fa quatre anys. Cada exercici s’ha tancat amb guanys. Des del punt de vista econòmic, tot i la crisi, la Mútua està en una posició sòlida. Evidentment, no ha estat una època d’expansió ni de grans lluïments, ni d’inauguracions. Hem resistit amb resultat positiu. Aquests quatre anys no s’ha destruït cap lloc de treball, ni hem hagut de fer cap retallada en el servei.

S’han complert els objectius que s’havia marcat?
No tots. Volia que la clínica de la Mútua obrís els 365 dies de l’any i això no ha estat possible i serà difícil que pugui ser en solitari (una altra cosa és que es pugui fer algun projecte amb altres entitats). En els altres, me’n vaig bastant content. El més difícil de tots, i va ser una decisió fins i tot dolorosa, va ser el canvi tarifari. És una decisió que segurament no ha agradat a molts socis però que era necessària i, al cap d’un any i mig, ja es comencen a veure resultats. Era molt preocupant que estiguéssim perdent uns 700 socis cada any de la pòlissa que té més gent –la Mútua Familiar–. Això s’havia d’aturar i només es pot fer si els joves paguen menys, que és el que ha fet tot el sector. Amb el canvi, hem trencat la tendència. Som més competitius per a la gent jove i continuem sent competitius per a la gent gran, amb els descomptes d’antiguitat i de fidelitat. La pèrdua de socis ja va ser molt menor l’any passat i aquest any segurament ja no se’n perdran. La conclusió és que aquesta acció, que era difícil, ha aconseguit canviar la tendència i ser més realistes. No tenia sentit que els socis que fan més ús dels serveis estiguessin pagant molt per sota del cost. No ens podem autoenganyar. La Mútua és de tots els socis: si ens enganyem condemnem l’entitat a tenir problemes.

Aquest “moment difícil” que descriu tenia un doble motiu: la competència i els requeriments de l’administració. Comencem pel primer: és una selva, el sector?
El sector no és diferent d’altres. Nosaltres som una entitat m’agrada dir que amb valors i competim amb societats mercantils que entenc que no tenen els mateixos valors. Són lligues diferents i costa molt competir. Venim d’un sistema en què tothom tenia una mútua en el seu àmbit territorial, actuava amb els mateixos principis (mutualisme, solidaritat…) i preus similars. Quan al sector sanitari hi entren entitats mercantils, això es trenca. Van a captar nous socis a preus molt baixos, i després no fan el mateix que les mútues. Nosaltres no expulsarem mai un soci que costa molts diners. Seria trencar l’essència del mutualisme. Les societats mercantils ho fan, és un pur negoci.

L’administració és dura a l’hora de regular. Si són lligues diferents, és normal posar normes de societat mercantil a entitats que no són exactament mercantils?
En una economia de mercat com la que tenim, és molt difícil posar portes al camp… com deies, es pot veure el sector com una selva, però és al que ens porta el capitalisme en el vessant més liberal. I això dubto que es pugui canviar.

O sigui que a les mútues el que els toca és fer una certa mutació?
Les mútues han posar en valor aquests valors mutuals. I explicar a la població la diferència que suposa ser d’una mútua o ser d’una asseguradora. No ens queda cap altre camí.

Ha estat una mica un dels eixos del seu mandat, aquest de destacar els valors mutuals. Se n’ha sortit?
El temps ho dirà. Si més no, crec que s’ha entès. La gent ha de fer-se d’una mútua com la de Granollers pensant que hi trobarà bons serveis, però a més a més sabent que dóna coses que altres no donen. Primera: “a vostè no el farem fora si està malalt, o si ha de fer dues operacions en dos anys i no sé quantes anàlisis clíniques”. Això és un valor importantíssim que a altres llocs no trobarà. Però a més la Mútua és una entitat sense afany de lucre que reverteix els beneficis en una solidaritat interna i també en ajudes a entitats… a fer ciutat. Jo m’hi sento molt còmode, amb aquest discurs, i crec que a la gent li agrada. És una feina que necessita temps i aquí sí que l’administració ens hi podria ajudar. Perquè és un discurs de fer país, de fer teixit, de creure en la societat.

La defensa d’aquests valors està en perill per l’entrada de gegants en el sector?
En el cas de la Mútua de Granollers, no. Té una posició molt sòlida. I, a més, s’albira un futur a pocs anys vista: quan s’haurà acabat de pagar el Cemav, els rendiments que obtindrà la Mútua seran molt importants. Tenim una posició tranquil·la. Però no podem adormir-nos. La competència és gran i hem d’estar molt vigilants.

Quines altres fites considera destacables, en els últims quatre anys?
La consolidació del Cemav. Quan me’n vaig fer càrrec, eren els anys d’una arrencada que havia estat molt difícil. Era un moment d’esclat de la crisi i les previsions que s’havien fet de serveis d’entitats externes no arribaven. Aquests quatre anys han estat molt bons. L’any passat i aquest, les empreses del Cemav donen beneficis. Aquest eix, que era preocupant, l’hem redreçat i a hores d’ara ja es veu clarament que tot el projecte del Cemav ha estat un gran encert.

Deia al principi que el projecte queda en bones mans. S’han d’esperar grans canvis a la junta?
La persona que es presenta com a president, l’actual vicepresident, Jaume Bages, ja fa sis anys que és a la junta, coneix perfectament l’entitat. Ho farà bé. És perfectament conscient d’aquests valors i els defensarà.

Com es competeix des d’una ciutat mitjana amb grans grups?
Competim amb una oferta que no té ningú més. I això és gràcies a l’empenta i la visió dels que m’han precedit. Sobretot els presidents dels primers anys, que van tenir la visió de construir un edifici molt potent al centre de la ciutat. Altres asseguradores tenen uns llibres amb molts metges, però no els tens concentrats en un lloc. La comoditat que significa que tot estigui en un mateix indret, totes les especialitats i tots els serveis i, a més, tinguis una clínica pròpia on et poden fer les operacions programades, això no ho té ningú. Aquesta és una de les fortaleses de la Mútua. La fórmula d’èxit de la Mútua ha estat donar bons serveis de proximitat.

Què diria que s’aporten Granollers i la Mútua?
Granollers, a la Mútua li aporta tot. La societat granollerina i vallesana ha cregut en el projecte, li ha donat suport i s’hi ha mantingut fidel. La Mútua a la ciutat, a part del que pugui aportar a clubs, al teatre, a l’Orquestra de Cambra, aporta també una mica d’orgull de ciutat. És d’aquelles coses que marquen un perfil de territori. La Mútua forma part d’aquest ADN que és nostre i que fa un fet diferencial de ciutat.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 857 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't