Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més d’11.400 vallesans queden exclosos de la represa laboral

Més d’11.400 inscrits a les oficines de l’atur a la comarca no cobren cap mena de prestació. Són aturats que han quedat exclosos de la clara millora de les xifres laborals registrades els dos últims anys. Les dades revelen que el pes de l’atur de llarga durada es manté inalterable.

  • El 9 Nou
  • 03/09/2016 | 10:00
  • 0

La millora de les xifres de l’atur encara és lluny de reflectir-se en una reducció dels desocupats en risc de quedar exclosos del mercat laboral de manera permanent. El percentatge d’aturats que s’han quedat sense prestacions ni subsidis persisteix al voltant d’un tossut 44% –gairebé un de cada dos– del total. Aquest mes de juny, aquesta xifra es traduïa en més d’11.400 residents al Vallès Oriental que no obtenen cap mena d’ingrés.

En termes absoluts, la xifra d’aturats sense prestació és inferior a la de l’any passat, però en percentatge es manté sense alteració. Es posa de manifest el que el secretari comarcal d’UGT, Òscar Riu, anomena “cronificació” de l’atur de llarga durada. En la pràctica totalitat dels casos, els aturats que s’han quedat sense cap prestació ni subsidi han arribat a aquesta situació perquè han superat el període màxim de dos anys en què tenen dret a percebre’n. “Tenim tendència a fixar-nos que les xifres d’atur milloren, però ens convé tenir present que hi ha molta gent que queda fora d’aquesta recuperació”, comenta Riu.

L’atur s’està fent crònic en un segment de població en situacions especialment delicades. Són persones que han superat els 45 anys, sovint amb responsabilitats familiars, i als quals poques empreses els ofereixen possibilitats de reinserció, especialment si aporten poca formació. “Si no s’aconsegueix recol·locar-los en un període breu de temps, els arriba l’edat de jubilació i queden amb pensions molt baixes, de manera que se’ls està allargant la pobresa per sempre més”, denuncia el dirigent sindical.

La corba alcista de l’evolució del nombre d’aturats sense prestació mostra clarament el deteriorament de la situació motivada per la crisi. A partir de 2011, va començar un creixement inalterable, a causa de l’esgotament progressiu dels períodes de dos anys de cobrament que tenen els aturats. Malgrat que en els últims exercicis l’atur registrat ha tingut una tendència a la baixa, el pes dels desocupats sense prestació o bé s’ha mantingut o, en el pitjor dels casos, ha anat empitjorant, com es pot veure en el quadre adjunt.

Conscients d’aquesta situació, les administracions –en especial els ajuntaments– han introduït programes d’inserció com els plans d’ocupació que resolen només temporalment les situacions més extremes. Òscar Riu es mostra partidari d’una revisió d’aquestes mesures, amb iniciatives formatives que evitin que els aturats de més llarga durada “quedin permanentment a la cua”.

Si bé el percentatge mitjà d’aturats sense prestació frega el 44% a la comarca i només està lleugerament per sobre de la mitjana catalana, alguns municipis arriben a superar el 50%. És el cas de la Llagosta, mentre que Mollet també té pràcticament la meitat dels aturats sense ingressos. A Canovelles, la població amb més taxa d’atur, el 48% de desocupats no té prestació.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.