La pregonera de l’Ascensió d’enguany ha estat sempre molt més vinculada a la ciutat que a la pròpia Fira: regidora al govern de Serveis Socials i Salut pel PSC (1999-2007), exmembre de la junta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès Oriental, sòcia del BM Granollers i l’Associació Cultural, etc. Quan l’alcalde Josep Mayoral la va trucar per proposar-li fer el pregó, va acceptar de seguida. “A aquestes coses no es pot dir que no”, diu aquesta infermera jubilada que abocarà en el text la perspectiva que li donen els seus 63 anys vivint de molt a prop de la ciutat. Roca llegirà el pregó aquest dimarts a les 7 de la tarda a la sala Tarafa.
La relació de Montserrat Roca amb l’Ascensió va estar, al principi, molt condicionada pel barri on vivia. “Des del Lledoner, que està en un extrem, anar a l’Ascensió era com anar a la festa major d’un altre poble. La major part dels meus records de la Fira són molt semblants: volia dir anar a casa de l’àvia, veure la Passada, anar als cavallets, etc. La diferència amb l’actualitat és que la Fira estava repartida pels carrers i places”, comenta. Roca associa aquelles primeres Ascensions amb dos elements amb què gaudia molt. “La gentada, immensa, i badar: podies badar enmig de la gent perquè ho tenies tot a l’abast. Després, quan ets més gran ja t’ho mires tot amb una altra perspectiva”, diu.
EL REGAL ENVERINAT I EL MÈTODE CIENTÍFIC
L’exregidora assegura que l’encàrrec de fer el pregó ha estat “un regal enverinat: fa il·lusió però és molta feina i molt de compromís”, assegura. En sintonia amb la seva trajectòria en l’àmbit mèdic, Montserrat Roca ha fet servir el mètode científic per elaborar el text. “Vaig fer una anàlisi de la situació i una revisió bibliogràfica. Vaig llegir pregons anteriors i vaig veure que tothom parlava de records, de manera que jo també ho faré, i miraré de lligar-ho amb com veig l’Ascensió en el passat i ara”, avança.
Roca matisa que el seu pregó no pretén tenir cap matís crític. “Dono la meva opinió però no tinc esperit de crítica perquè quan critiques has d’acompanyar-ho amb propostes diferents. És molt fàcil criticar però proposar solucions alternatives ja és més difícil”, diu.
{{ comment.text }}