Són establiments històrics, com la ganiveteria Masat, que tot i quedar fora de l’àmbit de l’illa de vianants, hi està gairebé a tocar i ha donat servei a la ciutat durant 126 anys.
Un dels establiments de més trajectòria entre els que tancaran al centre és la perfumeria Caussa, que mantindrà obert un establiment també a l’illa de vianants, però que ja ha tancat el que tenia al carrer Sant Roc, en plena zona coneguda com ela d’or pels elevats preus de lloguer o compra dels locals. També dins d’aquest àmbit ja hi ha cartells de liquidació a la Floristeria Casellas, que tanca després de 58 anys (els últims 18 en un local amb façana a la Porxada i al carrer Sant Roc), i la botiga de mobiliari modern de Mobles Pous, que estava oberta des de 1987.
El progressiu canvi de fesomia del centre de Granollers s’intensificarà amb aquests tancaments, i encara se n’anuncien d’altres per als propers mesos. En els últims anys molts establiments que regentaven botiguers amb dilatada trajectòria a la ciutat han tancat i han estat substituïts per les grans marques del sector retail, ja sigui amb establiments propis o explotats en règim de franquícia. Els motius exposats són diversos. Algunes empreses no han tingut recursos per plantar cara al descens de vendes derivat de la crisi. Però més enllà d’aquest condicionant de la mateixa activitat, les dificultats de successió i, en alguns casos, una reorientació de l’activitat empresarial, també empenyen al traspàs d’un gruix important d’establiments.
“Desconec els motius d’aquests últims tancaments, perquè no he parlat amb cada establiment, però en general la realitat comercial està canviant a tot arreu, no només a Granollers, perquè també està canviant el consumidor”, explica la presidenta de Gran Centre, Montserrat Caussa. “La decisió d’on comprar és personal i està clar que hi ha hagut un canvi de tendència”, afegeix.
La presidenta de la principal entitat comercial de la ciutat, creada fa gairebé vint anys per preservar l’activitat del comerç tradicional, rebutja que rere els tancaments hi hagi la voluntat de refugiar-se en els ingressos dels lloguers. “Quan tanques portes, és perquè la situació ha arribat al límit. No es calcula mai així, només quan s’arriba a un punt d’inflexió en el negoci”. El fet és que els costos dels lloguers al centre propicien l’arribada de les grans cadenes, amb més potencial financer.
{{ comment.text }}