Segons el comunicat del col·lectiu d’advocats que ha portat el cas, el contracte de productes financers derivats -swaps- va ser signat en data de juny de 2008 entre una empresa d’arts gràfiques de Santa Maria de Palautordera, que s’ha vist abocada a declarar-se en fallida, i Caixa Penedès.
La sentència condemna l’entitat financera a restituir els 28.757 euros cobrats i a fer-se càrrec de les costes del procés, a més d’anul·lar una garantia que Caixa Penedès va oferir a l’empresa per poder fer front els pagaments del ‘swaps’.
En els raonaments de la sentència, el jutge diu amb claredat referint-se al contracte: “les expressions que s’utilitzen no només no són gens clarificadores sinó que s’omet dir clarament al client que si es dóna una circumstància en què l’interès baixa per sota d’allò esperat haurà de pagar el client”.
La sentència considera a més “el que és cert és que la foscor i opacitat dels Termes que s’utilitzen en el Contracte no resulten fàcilment comprensibles per a una persona sense uns Coneixements específics en el camp financer”.
Els ‘swaps’ han estat venuts per les entitats bancàries com una espècie d’assegurança, però han estat comercialitzats entre petits empresaris i autònoms, que ignoraven els riscos que comportaven i les clàusules imposades unilateralment per les financeres en cas de canvis en les previsions de tipus d’interès, cosa que, sota alguns conceptes, havia de ser cobert pel client.
{{ comment.text }}