En canvi, el nombre de persones que vénen a treballar a la comarca i que viuen a fora s’ha mantingut o, fins i tot, s’ha reduït en el període que va de 2006 a 2012, coincidint amb els primers anys de la crisi. Va passar de 45.000 a 40.000 persones.
Les dades s’inclouen en l’estudi que ha fet la Diputació de Barcelona sobre l’impacte econòmic del turisme a la comarca i que es va presentar la setmana passada. Com es pot comprovar en el gràfic estadístic, el nombre de persones que viuen i treballen a la mateixa comarca s’ha mantingut més o menys estable a partir de l’any 1991. Ha fluctuat al voltant de les 100.000 persones tot i que, arran de la crisi, va caure dràsticament i l’any 2012 es situava en 81.400 persones. Aquesta caiguda es correspon amb el nombre de treballs existents al Vallès Oriental que la crisi va rebaixar en uns 27.000. L’any 2006 la comarca tenia més de 148.000 llocs de treball mentre que, sis anys després, la crisi els havia reduït a 121.000.
L’estudi revela que la mobilitat per motius laborals es va disparar en el període 1996-2012 i posa de relleu el canvi espectacular experimentat a la comarca, que ha passat d’afavorir la mobilitat laboral, sobretot durant el període 1986-1991, a pràcticament equilibrar-se l’any 1996 i experimentar un fort saldo negatiu cap a Barcelona i el Vallès Occidental a partir de l’any 2001.
Dels 121.360 llocs de treballs registrats l’any 2012, un 67% els ocupaven residents a la mateixa comarca. En canvi, un 52% de la població ocupada treballen a fora.
Un altre fet que remarca l’informe és que el nivell de renda per capita és inferior al global de Catalunya, mentre que la productivitat és superior, com correspon a una base productiva tecnològicament avançada. Això va fer concloure als autors que, previsiblement, una gran part de l’alta mobilitat laboral en direcció a la comarca la composen directius i persones que ocupen els llocs de treball de més valor afegit i alta productivitat, mentre que els residents ocupen llocs menys retribuïts.
L’evolució del PIB per sectors també revela el retrocés de la indústria en benefici dels serveis. L’any 2000, la indústria, amb un 49%, superava els serveis, amb un 43%. L’any 2013 la proporció havia canviat i era del 37% industrial enfront del 53% de serveis.
{{ comment.text }}