Segons Fontdevila, per al projecte, proposat per l’artista Núria Güell, s’havia contactat amb l’Escola de Policia de Catalunya, que pertany a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb seu a Mollet. Després de parlar-ne en diverses reunions, però, l’escola va decidir no participar-hi.
Fontdevila explica que la iniciativa forma part d’un cicle que “pretén vincular el museu amb problemàtiques socials”. Constava d’una exposició de material dels Mossos a l’Aparador –els organitzadors volien incloure material antiavalots, com ara pilotes de goma, però l’escola ho va desestimar i preferia mostrar material formatiu–, debats públics amb professors de l’escola, especialistes en ciències socials, sindicats de policia i activistes de col·lectius que han rebut l’acció dels antiavalots i la publicació de part d’una tesina final d’un màster escrita pel comissari general de coordinació territorial dels Mossos, David Piqué. Aquesta tesina, que es diu La síndrome de Sherwood, descriu diverses estratègies policials que s’han aplicat per enfrontar-se a moviments de protesta com els okupes del barri de Gràcia de Barcelona, i parla, per exemple de provocar aldarulls deliberadament per fer més justificable la posterior intervenció policial. En el seu treball, Piqué diu que “lamentablement, aquesta tàctica no és exclusiva de règims totalitaris, també es dóna amb massa freqüència en moltes democràcies occidentals”.
Segons Fontdevila, l’escola va mostrar al principi “molt bona predisposició, però després va declinar la participació i nosaltres els vam dir que, tot i no tenir la seva col·laboració, el projecte tiraria endavant”. Les converses van anar retardant el projecte previst inicialment per al març. “A finals d’abril, la direcció general de la Policia va trucar a l’alcalde i ens van dir que el Museu no tiraria endavant el projecte”, diu Fontdevila.
Els fets s’han conegut ara perquè Núria Güell els ha explicat en la presentació de l’exposició col·lectiva “Jo em rebel·lo, nosaltres resistim” a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, on participa amb el projecte La síndrome de Sherwood 2, que inclou la publicació de la tesina del comissari.
L’Escola de Policia i la direcció del Museu Abelló han negat que hi hagi hagut censura. “Vam voler col·laborar des del principi per poder explicar què es fa a l’escola, però després vam veure que el projecte canviava i no representava l’essència de l’escola i els valors dels Mossos i per això vam decidir no continuar, però no hi va haver cap pressió”, diu una portaveu de l’escola.
La directora del Museu Abelló, Pepa Ventura, diu que sense l’escola, el projecte perdia sentit. “El cicle sempre estableix un diàleg amb un col·lectiu, una institució o una entitat, però quan l’Escola de Policia va dir que no volia participar, ja no era possible aquest diàleg”, diu Ventura. “Li vaig comunicar que, al meu entendre, el projecte havia perdut el sentit original, sense una de les parts, i que calia parlar-ne amb l’artista. Vam quedar que quan ella tornés del seu viatge en parlaríem. Li vam comentar per e-mail i ens va contestar literalment que “parlem a la tornada”. En lloc de fer-ho, ha preferit aprofitar tot aquest procés per convertir-ho en una acció artística en un altre museu tot parlant de censura”, diu Ventura.
La CUP de Mollet ha anunciat que pensa portar el cas al Parlament de Catalunya.
{{ comment.text }}