Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El darrer vol del Pont Aeri

“Només qui ho ha viscut ho pot entendre”, deia Júlia Bolea, de 22 anys i veïna de Roses (l’Alt Empordà), una de les darreres clientes de la discoteca Pont Aeri, de Vallgorguina, que va tancar per sempre aquest dissabte a la matinada.

  • El 9 Nou
  • 28/12/2012 | 16:00

Milers de persones no van voler perdre’s l’últim adéu a la sala de Vallgorguina i a la saga de Pont Aeri, que ha estat un referent en música electrònica hardcore i ha mobilitzat a gent de tot l’Estat espanyol i també d’alguns països d’Europa, especialment de França.

Dissabte, la discoteca va obrir a les 11 de la nit, però més d’un miler de persones ja estaven a punt hores abans al polígon El Molinot i, després de tancar la sala, van seguir la festa, negant-se a posar punt i final al que consideren una part de la seva història. Va ser una nit en què la gent entrava rient i sortia plorant, igual que a la sessió del divendres, i la de fa una setmana. Era previsible i el propietari, Ramon Escudero, n’era conscient i per això va comprar 500 paquets de mocadors per a la sortida. Escudero, va reconèixer que la mateixa tarda de dissabte també va plorar. No pel simple fet que es posés punt i final a Pont Aeri vint-i-un anys després que s’obris la primera sala a Terrassa i que també n’hi haguessin a Manresa i Traiguera (el Baix Maestrat), sinó “per les èpoques en què no ha vingut la gent que s’esperava i per tots els joves que tenen una situació molt difícil”, fent referència a l’elevada taxa d’atur juvenil i que, combinat amb l’augment de l’IVA del 8 al 21% ha abocat la sala al tancament 10 anys després d’obrir.

Gent de tot Catalunya, d’alguns punts d’Espanya i de França –s’estima que un 10% dels clients que hi va haver en la última sessió eren francesos– van ser presents a l’última nit. Alguns havien viscut la seva joventut al Pont Aeri i van voler tornar a fer l’últim vol. Molts buscaven Ramon Escudero, els seus fills i la seva esposa, per dedicar-li paraules d’agraïment i demanant que no es tanqués el local.

La decisió era irrevocable, però molts es resistien a acceptar-ho perquè “és deixar enrere una part de nosaltres. Pont Aeri és mític”, deia Daniel Vázquez, de Figueres. Per molts la preocupació era que no hi ha pràcticament locals de música hardcore. “La gent associa hardcore amb drogues i això és totalment fals”, afegia Vázquez.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.