Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El descens en el nombre d’immigrants s’intensifica al Vallès Oriental

El Vallès Oriental tenia 2.800 residents estrangers menys a final de 2014 que un any abans. La reducció en el nombre d’immigrants s’ha intensificat el

  • El 9 Nou
  • 10/03/2015 | 10:00

El nombre de residents estrangers al Vallès Oriental es va reduir un 6,87% l’any passat. En nombres absoluts, són gairebé 3.000 estrangers menys censats a la comarca.

És la reducció més notable des que va començar el cicle descendent en el nombre d’immigrats al Vallès, l’any 2010, quan van intensificar-se els efectes de la crisi, segons revelen les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Des del màxim històric de població estrangera, marcat el 2009 amb 47.061 censats i un 11,94% de la població, el descens és de gairebé 9.000 persones. En l’actualitat, hi ha 38.711 estrangers a la comarca, un 9,59% de la població vallesana.

La sèrie de l’Idescat arrenca l’any 2000, amb una clara intensificació de l’arribada de nova immigració. Els creixements interanuals eren aleshores del 50%, coincidint també amb períodes de regularització. El creixement es modera a partir de 2005 i, amb la crisi, encara es produeixen increments, però arriben a ser inferiors al 10%. La inflexió es va produir l’any 2010, quan es marca un primer descens (–1,1%), que repeteix els exercicis següents, fins a arribar a la reducció màxima l’any passat.

REDUCCIÓ EN LA LÍNIA DE LA MITJANA CATALANA

El descens en el nombre d’immigrants es produeix a totes les comarques, però en xifres absolutes és especialment notable en les àrees metropolitanes (el Barcelonès, el Baix Llobregat i els dos Vallès).

La clara reducció en el nombre de residents estrangers respon a factors diversos. El responsable al Vallès Oriental de l’associació d’Ajuda Mútua als Immigrants (AMIC) –vinculada al sindicitat UGT–, Mohammed Daouieb, descarta, però, les explicacions més simplistes. “El nombre d’immigrants que tornen al seu país d’origen és mínim. El que es produeix, en tot cas, és que es distribueixen. Si no troben oportunitats aquí, en van a buscar més al nord, en altres països europeus”. Aquesta situació encara és més infreqüent quan les famílies tenen fills, que posen més dificultats a un retorn perquè no tenen arrelament en els països d’origen dels seus pares. Aquesta és una situació encara més estranya en països que no ofereixen expectatives de millores de condicions.
Daouieb no descarta que aquesta situació es produeixi en alguns països concrets. “Hi ha persones que tenien formació que han pogut aprofitar alguns incentius que donaven els seus països i han tornat, però no són ni de bon tros el gruix dels casos”, diu. Els incentius al retorn es van fer en alguns països, en especial l’Equador. De fet, els immigrants procedents d’aquest país figuren en les primeres posicions en la reducció de residents estrangers que s’ha produït a la comarca els últims anys. El 2004, eren la segona nacionalitat de procedència de la població estrangera a la comarca, amb gairebé 5.000 persones. Actualment, no arriben a 2.000. Amb menor intensitat, s’ha produït una reducció dels residents provinents d’altres països sud-americans, com Bolívia i l’Argentina. “Els llatinoamericans tenien més opcions per aconseguir la nacionalitat espanyola, i aquest també és un motiu pel qual no apareixen a les llistes com a estrangers”, assenyala Daouieb.

També hi ha altres casos en què els immigrants no han tingut oportunitat de renovar la residència, perquè no tenen el contracte laboral que es demana com a requisit. En molts d’aquests casos, i en un context de mínimes regulartizacions, els immigrants continuen residint al país, però no consten com a inscrits i això també contribueix a reduir el cens de residents estrangers que difonen les administracions. En última instància, també apareix com un motiu per la reducció del cens d’immigrants el canvi de residència. “També hi ha canvis de lloc on viure dins de Catalunya mateix o a Espanya”, explica Daouieb.

“Els casos que atenem aquí ens demostren que no hi ha una reducció tan gran d’immigrants com diuen les xifres. I, a més, tractem situacions de gran precarietat”, apunta el responsable d’AMIC a la comarca. Són casos de persones que no tenen feina, o que en fan sense contracte. En qualsevol cas, situacions de dificultat per accedir als serveis mínims.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.