La creació d’aquest registre va ser una de les mesures urgents en matèria d’habitatge que el govern català va impulsar per conèixer l’estoc existent arreu del país i per poder aplicar l’impost sobre habitatges buits i facilitar l’activitat sancionadora municipal. Els propietaris d’habitatges que ja es trobaven en aquesta situació en el moment que es va tirar endavant el decret llei –el mes de març passat– tenien fins a final de juny per fer la inscripció.
Granollers és la població que lidera el rànquing amb un total de 347 habitatges inscrits en aquest registre (vegeu mapa adjunt). Per darrere, hi ha Mollet (255), Canovelles (245), Montornès (146), Sant Celoni (120), les Franqueses (114) o Cardedeu (97). Tots els municipis del Vallès Oriental tenen pisos i cases que es troben en aquesta situació excepte Fogars i Montseny. Per la seva banda, Tagamanent i Santa Maria de Martorelles, només en tenen un de registrat.
FIGARÓ: 51 PISOS I UN MILER D’HABITANTS
Entre els municipis més petits, destaca la situació de Figaró amb 51 habitatges registrats en un poble de poc més de 1.000 habitants. Això el situa per sobre de municipis amb molta més població com l’Ametlla (50), la Roca (46), Santa Maria de Palautordera (40) o Sant Pere de Vilamajor (36).
Als quatre pobles que fins ara eren del Vallès Oriental i que ara estan integrats al Moianès, hi ha un total de 30 habitatges més. La majoria estan a Castellterçol (21) però també n’hi ha cinc a Sant Quirze i quatre a Castellcir. Granera no en té cap de recollit.
El decret llei que va impulsar el govern català adoptava mesures encaminades a la “mobilització immediata per a les polítiques d’habitatge” dels immobles que estan buits. Amb tot, marca diferències entre uns habitatges que, “habitualment, estan situats en àmbits d’escassa densitat i demanda residencial i que probablement continuaran així per molts anys”. Per tant, “en una situació que farà difícil que compleixin la funció social per la qual van ser construïts”, ressalta l’executiu català. I aquells que estan “en municipis amb una demanda residencial forta i acreditada on els principals obstacles per a l’ocupació efectiva dels habitatges són el règim d’accés previst i el seu preu”.
Aquesta situació amb dues cares també es dóna al Vallès Oriental. Manel Sànchez, corresponsal de la delegació del Vallès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), considera que els 347 habitatges buits a Granollers “no són molts” perquè entén que la xifra entra “en el possible marge que sempre hi ha”. Per Sánchez, aquest volum no ha de tenir incidència en el desenvolupament de noves promocions a la ciutat. Sobretot en espais que poden ser atractius com el centre. El fre, entén, pot venir de les dificultats d’accés a finançament dels projectes. Sí que apunta que hi pot haver més complicacions per donar sortida a solars amb perfils més difícils. Per exemple, a la zona de la Font Verda quan són terrenys pensats per a la construcció d’habitatges aïllats. “Tot i això, alguna obra també es fa aquí”.
En contrapartida, Sànchez es fixa en el cas de Canovelles, amb 245 pisos buits registrats a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En funció del nombre d’habitants, la xifra està per sobre de Granollers. “Cal analitzar la localització dels pisos buits”. Per ell, també cal valorar altres aspectes que hi influeixen. Per exemple, les condicions d’habitabilitat que poden tenir pel seu estat de conservació. També les dimensions dels pisos. “La percepció és que no hi ha pisos grans buits perquè la gent que busca pisos grans segurament manté el poder adquisitiu”. Passa el mateix amb els pisos més petits, que són més barats. El problema pot estar en pisos de mida mitjana. Amb tot, entén que l’estoc és mobilitzable. “Amb polítiques de lloguer social o de lloguer garantit hi hauria famílies que podrien accedir a aquests habitatges”, sosté.
{{ comment.text }}