La sentència respon a una demanda que va presentar la delegació del govern a Catalunya el febrer de l’any passat i condemna l’Ajuntament a pagar 600 euros per les costes del procés.
L’Ajuntament ja ha anunciat que presentarà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que comptarà amb el suport jurídic de l’Associació Catalana de Municipis (ACM).
Altres municipis, com el Bruc (l’Anoia), Arenys de Munt (el Maresme) i Sant Julià de Vilatorta (Osona), han rebut sentències similars.
La resolució es basa en el fet que la declaració desborda el marc competencial de l’Ajuntament i afronta aspectes “de transcendència constitucional que afecten la titularitat de la sobirania, integritat territorial de l’Estat i definició de les seves fronteres, relacions internacionals, organització territorial de l’Estat, drets i llibertats dels ciutadans”.
L’alcalde de Caldes, Jordi Solé, diu que la resolució és absurda i remarca que fins i tot es refereix a afirmacions que, de fet, no diu la moció de Caldes, tot i que sí que s’inclouen en mocions d’altres municipis també anul·lades. “És una sentència sorprenent des del punt de vista de la democràcia local i la llibertat d’expressió perquè es tracta d’una declaració sense efectes jurídics. Em sembla incoherent i jurídicament molt fluixa. Fins i tot es refereix a coses que altres mocions d’altres ajuntaments diuen, però que no diu la nostra, com el fet que es deixa d’aplicar la legislació espanyola al municipi. Nosaltres això no ho vam posar a la moció. Tot plegat és molt poc seriós i en un altre estat amb una altra cultura política i jurídica seria impensable”, diu Solé. De fet, en un dels fonaments de dret de la sentència, es fa referència equivocadament a l’acord plenari de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.
Caldes és un dels 45 ajuntaments de Catalunya que han estat denunciats per la delegació del govern espanyol per haver aprovat mocions en què es declaren territori català lliure i sobirà. De les denúncies que ja han tingut resposta judicial, la majoria han estat desestimades per jutjats de Girona, Tarragona i Lleida. En aquest cas es troben municipis com Campelles (el Ripollès), Fontcuberta (el Pla de l’Estany), Àger (la Noguera), Alcanar i Amposta (el Montsià), Celrà i Girona (el Gironès), Collbató i Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat), Palau-Sator i Torroella de Montgrí (el Baix Empordà), L’Aldea (Baix Ebre), el Masnou i Alella (el Maresme), Santa Pau (la Garrotxa), Seva (Osona), Ribes de Freser i Ripoll (el Ripollès), Hostalric (la Selva) i Prades (el Baix Camp).
A més de Caldes, al Vallès Oriental han estat denunciats per haver-se declarat territori català lliure i sobirà Castellterçol, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera i Sant Pere de Vilamajor.
Aquesta mateixa setmana, l’alcalde de Caldes ha participat en un acte celebrat a Arenys de Munt i convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis en què s’ha expressat el suport als municipis condemnats. A més de Jordi Solé, hi van assistir Joan Rabasseda, alcalde d’Arenys de Munt; Carles Castro, del Bruc i Joan Carles Rodríguez, de Sant Julià de Vilatorta.
{{ comment.text }}