“Quan ho deixes passes un mono molt gran. Penses que no podràs viure sense el dia a dia de la política”, confessa Montserrat Domènech, que va ser alcaldessa de Caldes pel PSC en diferents períodes entre els anys 1989 i 2007. “Quan passa el temps, ho veus tot amb molta més calma i tranquil·litat. Per completar la comparació, ara té clar que, com qualsevol addició, “el millor és no tornar-la a provar”.
Domènech va accedir a l’alcaldia el 1989, amb 32 anys, després que el primer alcalde postfranquista de la població, Miquel Puig, abandonés el càrrec a mig mandat. “Quan vam entrar l’Ajuntament estava més o menys rodat, no era com 10 anys abans, quan tot estava per fer”, recorda Domènech.
En les primeres eleccions després del nomenament, CiU va avançar el PSC en nombre de regidors, però es va fer un pacte (PSC, ICV i ERC) que va convertir en alcalde el cap de llista d’ERC, Josep Manuel Garcia, tot i haver encapçalat la candidatura menys votada. Un any després, Domènech tornava a l’alcaldia en virtut d’aquell pacte. “Va ser un acord estrany, i potser deixar l’alcaldia en mans de la força menys votada no va ser la decisió més correcta”, admet. Aquesta va ser una de les causes per les quals en les següents eleccions (1995) CiU va guanyar amb més distància i va poder governar.
“Els anys d’oposició vam fer molt bona feina. Coneixíem els temes i vam fer una oposició molt dura”, recorda Domènech. Fruit d’aquesta tasca i dels enfrontaments interns a CiU, el PSC va imposar-se en les municipals de 1999, i Domènech va accedir a l’alcaldia com a cap de la llista més votada i amb un pacte amb ICV. Començava el període més llarg dels tres en què va ser alcaldessa, perquè el 2003 va reeditar el govern, aquest cop en coalició amb CiU.
Dels tres períodes en els quals va liderar l’Ajuntament, Domènech es mostra especialment satisfeta de la feina feta per oferir millors serveis a les persones. També destaca que s’obtingués el parc de Can Rius per al municipi. En canvi es retreu que no hi hagués la possibilitat de potenciar el termalisme a la població. “Els projectes vinculats al termalisme s’han d’afrontar amb grandesa, no amb petitesa”, assenyala. Es refereix a la impossiblilitat d’haver desenvolupat projectes que hagin reflectit el pes d’aquest sector al municipi, tant en la seva època com en l’actualitat.
L’últim pacte de govern amb Convergència va comportar que l’alternativa de govern es plantegés des del grup d’ERC, que va guanyar les eleccions de 2007. “Vam perdre quatre regidors, i és quan has de prendre la decisió de marxar. Toca a una altra gent. Vaig decidir no tornar-ho a provar i desvincular-me del dia a dia del partit. Crec que ho necessitava jo i també ho necessitava el partit”, reflexiona.
Ara, plenament integrada en la tasca professional fora de l’alcaldia, Domènech agraeix la llibertat de no haver d’estar constantment disponible. Ara treballa a l’Àrea de Recursos Humans de l’Ajuntament de Granollers, d’on és funcionària. “Era difícil tornar a la feina de treballadora social –la seva formació–; després de 20 anys fora del circuit professional, la reincorporació és complicada”.
Està desvinculada de la política, però no amaga certes crítiques a l’allunyament del partit al qual encara milita de les necessitats ciutadanes.
UN ZOO QUE ES VA QUEDAR A MIG CAMÍ
Entre els anys 2001 i 2002, va prendre cos la possibilitat que el zoo de Barcelona es traslladés a la zona de la Torre Marimon a Caldes. Es van fer passos ferms per fer realitat el projecte, que va insinuar l’aleshores regidor del govern de Barcelona, Jordi Portabella. La voluntat es va concretar fins i tot amb un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació, propietària dels terrenys de Torre Marimon. La competència de Sabadell, que també volia acollir el parc, i els canvis de prioritat en el govern de la capital catalana van desinflar el projecte. Torre Marimon acull ara un centre de recerca alimentària.
{{ comment.text }}