El nombre de vallesans a l’estranger gairebé es duplica en cinc anys

L’any 2009 hi havia 2.415 persones del Vallès Oriental vivint en altres països i ara n’hi ha 4.491 –vegeu gràfic adjunt– és a dir, prop del 86% més.

Si ens fixem només en el darrer any, la xifra es va incrementar en un 16%, set punts més que la mitjana de Catalunya i el quart increment més important de les comarques catalanes, després del Solsonès (20,9%), Osona (19,7%) i l’Alt Penedès (16,8%). Per municipis, els augments més destacats els van registrar les Franqueses (37,35%), Vallromanes (35,71%), Canovelles (28,57%), Montornès (26,60%), Mollet (23,89%) i Caldes (23,38%).

El nombre de residents a l’estranger encara és, però, dels més baixos de Catalunya, ja que només representa l’1,1% de la població, enfront del 2,9% de Catalunya. En un quadre comparatiu que té en compte només les localitats amb més de 500 ciutadans a l’estranger, Mollet és la segona ciutat catalana en increment, només per darrere de Martorell, que va augmentar un 27%.

Comparant les xifres dels darrers cinc anys, Canovelles és la localitat en què més ha augmentat el nombre de persones que han deixat el poble. Va passar de 45 a 162 (260%). La segueix les Franqueses, que va passar de 44 a 114 (159%). Sant Antoni de Vilamajor, Mollet, la Garriga, Montornès, Lliçà de Vall i Gualba també superen el 100%. Entre els municipis més petits, destaca Castellterçol, que amb uns 2.400 habitants, té 71 persones vivint en altres països.

El països de destinació reflecteixen que, a més d’oportunitats laborals i professionals, molts dels vallesans que marxen, són, de fet, immigrants que retornen als seus països. Així, una quarta part (25,78%) viuen a l’Amèrica del Sud. La destinació principal, però, és la Unió Europea (43,29%). Per països, França és el primer, amb un 13,27% i Alemanya el segon (8,8%). En tercer lloc hi ha el Regne Unit (7,53%) i després l’Argentina (7,39%), l’Equador (6,99%), els Estats Units (6,39%) i Andorra (5,50%).

Bona part dels que marxen són joves que busquen oportunitats a fora. En aquest sentit, el director de la Fundació Martí l’Humà (FUMH), de la Garriga, Jordi Salayet, adverteix de l’impacte en el futur del país. “Tot i que poden baixar les llistes de l’atur, és una pèrdua de talent que afectarà el futur a curt termini”. Per Salayet aquest és un problema estructural que només es resoldrà “donant oportunitats de millora professional, no de millora econòmica, sinó de formació i realització personal”. El director de la FUMH remarca que no tot és qüestió de diners. “Cal permetre que una persona dediqui una part del seu temps a formar-se. No són diners, és mentalitat”.