Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El partit judicial de Granollers, entre els que menys ordres de protecció dicta en casos de violència masclista

El partit judicial de Granollers és un dels que menys ordres de protecció adopta en casos de violència de gènere.

Segons les dades estadístiques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) referides a la mitjana d’ordres de protecció adoptades i rebutjades pels jutges entre els anys 2010 i 2015, entre la vintena de partits judicials que més procediments d’aquest tipus inicien, el de Granollers se situa en segon lloc, després de Barcelona, en percentatge de mesures de protecció rebutjades amb un 77,3%. En aquesta mateixa llista, el partit judicial de Barcelona apareix en primer lloc, amb un 80,7%.

A Mollet, el percentatge és del 61,1%. En l’altre extrem de la llista, sempre segons el CGPJ, hi ha el cas de Roquetas de Mar, a Almeria, amb només un 1,2% de peticions rebutjades o el de Vinaròs (el Baix Maestrat), amb un 6,5%.

Les dades fan referència als partits judicials que tramiten més procediments a l’Estat espanyol i, entre altres coses, també revelen que, amb el pas del temps, la tendència dels jutges és a augmentar el nombre d’ordres de protecció rebutjades. Així, a Granollers, es va passar del 57,9% de l’any 2010 al 79,5% de l’any passat, però el percentatge va superar el 90% els anys 2013 i 2014. En conjunt, al partit judicial de Granollers es van rebutjar, en aquests cinc anys, un total de 1.173 ordres de protecció de les 1.518 que es van demanar. Al partit judicial de Mollet se’n van rebutjar 373 de 610.

Els experts coincideixen que no hi ha raons objectives que expliquin la diferència en el criteri per adoptar les mesures de protecció entre uns i altres partits. Des de l’Observatori per a la Violència de Gènere i Domèstica del CGPJ es remarca que adoptar o no les mesures està en mans dels jutges, que tenen en compte el criteri dels fiscals. El degà del Col·legi d’Advocats de Granollers, Josep Medina, coincideix que és difícil trobar una raó objectiva d’aquestes diferències. No creu, però, que hi tingui a veure el fet que es produeixin denúncies falses. “La llei marca uns requisits per adoptar aquest tipus de mesures, com, per exemple, que existeixi un risc real o que hi hagi por per part de la víctima”. Medina apunta que, des de l’aprovació de la Llei de Violència de Gènere, l’any 2004 hi hagut una tendència general a reduir les mesures de protecció. “Els jutjats de violència contra les dones s’han anat adaptant i són més curosos a l’hora d’aplicar aquestes ordres, que tenen un efecte molt important. És complicat valorar objectivament l’existència d’una situació de risc. La certesa no es pot tenir gairebé mai i cal ponderar la història de la parella per valorar si l’acte de violència té prou importància per limitar el dret d’una persona amb una ordre d’allunyament”.

Per la seva experiència, Medina considera que els jutges de Granollers són prou curosos a l’hora de limitar el dret les persones. “No tinc la sensació que aquí els jutges siguin menys curosos. Per prendre una decisió cal contextualitzar cada cas”.

La regidora del Pla d’Igualtat de Gènere de Granollers, Maria del Mar Sánchez, admet que l’adopció de mesures “és una qüestió molt subjectiva”, però diu que, en general, “hi ha una manca de conscienciació i de formació. Ens fa falta a tots plegats”. I també lamenta la manca de recursos arran de les retallades en serveis públics. “Des de l’aprovació de la llei s’haurien d’haver aplicat molts més recursos en diversos àmbits, com en la justícia o en els serveis socials en forma de cases d’acollida i més recursos als ajuntaments. I no ha estat així”.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.