Ho ha anunciat mossèn Joan d’Arquer, exrector de la Roca i actual rector de Vilamajor i Alfou, que va ser la persona que el va impulsar a finals de l’any 2009.
El pis està llogat a nom de l’associació Ex.-près4camins que presideix el mateix Joan d’Arquer i forma part d’un projecte anomenat Refer Vida, per acollir presos de la presó de Quatre Camins en règim obert o bé expressos que ja han complert condemna i no tenen un lloc on anar. En un article que es publica a la pàgina 13 d’aquesta mateixa edició d’EL 9 NOU, D’Arquer explica l’objectiu amb què es va obrir. “Es tractava d’acollir la persona des de la seva dignitat i els més pobres dels més pobres: aquells que la vida els havia dut al delicte però volien esmenar la seva vida i oblidar el passat”.
Les dificultats econòmiques han obligat el capellà a tancar. Tot i les aportacions desinteressades de persones i entitats solidàries, com ara El Xiprer i les parròquies, el manteniment del pis costava uns 9.600 euros anuals, però els costos previstos per aquest any es disparaven arran de la necessitat de tenir una o dues persones que es fessin responsables del funcionament de l’habitatge. Mossèn Joan d’Arquer ja no viu al pis des del novembre de l’any passat, en què va canviar de parròquia i això obligava a buscar personal que ha d’estar degudament contractat i cobrar un sou. Es calcula que la contractació de cada persona comportaria una despesa total d’uns 30.000 euros anuals.
Els recursos econòmics per pagar el lloguer i les despeses corrents del pis, que té uns 225 metres quadrats de superfície, els han aportat principalment l’Obra Social de La Caixa, Càritas del bisbat de Barcelona, Càritas del bisbat de Terrassa i el mateix bisbat de Terrassa del seu pressupost ordinari. També s’han rebut subvencions de diversos ajuntaments, especialment del de la Roca, aportacions de menjar d’El Xiprer i altres donatius.
En el seu article, mossèn Joan d’Arquer agraeix el paper de l’alcalde de la Roca i la regidora de serveis a les persones que, segons diu, van ajudar a superar els recels dels veïns. “Gràcies a ells vaig atenuar els petits neguits que s’originaren en les imaginacions dels veïns. Em varen donar l’oportunitat d’explicar-me, de qui érem, què volíem fer i que mai passaria res”. També agraeix la col·laboració de l’oficina d’empadronament, el personal de l’ambulatori de la Torreta, les assistències socials o els advocats que “han col·laborat fent esforços increïbles per ajudar un pres sense papers o amb papers” , la regidoria d’Esports o bé de tots els cossos policials “per tanta ajuda cordial”.
Joan d’Arquer diu que en aquests cinc anys ha sentit el comiat de moltes persones i recorda el cas de l’Abderrahim “que un dia va decidir tornar al seu país, silenciosament i amagat entre les maletes de l’autocar que el va dur de la mateixa manera que havia entrat entre les rodes i la càrrega d’un camió”.
Un portaveu del bisbat de Terrassa ha informat que s’estan estudiant fórmules per cobrir el servei que donava el pis, però molt probablement es farà a través de l’orde de la Mercè, que té pisos d’acollida a Barcelona.
{{ comment.text }}