El PP de Cardedeu s’oposa que els germans Castells rebin la Creu de Terme

Jaume Gelada, portaveu del PP al consistori, va afirmar que el seu grup estava en contra d’atorgar-la als dos escenògrafs “no per la seva obra sinó per alguns fets en concret”.

En declaracions a EL 9 NOU, Gelada ha afirmat que els germans Castells “no són mereixedors d’aquest reconeixement perquè no representen tots els vilatans”. Considera que l’alcaldessa “Calamanda Vila hauria de retirar aquestes dues candidatures” tot i que no ha volgut especificar els motius. Tampoc si la seva posició té a veure amb el fet que Jordi Castells va col·laborar amb el mural independentista i va cedir una obra original seva com una de les recompenses del micromecenatge que es va fer per afrontar la multa. Gelada va ser qui va fer la denúncia per la repintada del mural que va acabar l’octubre passat amb l’absolució per part de l’Audiència Provincial de Barcelona de tots els imputats.

En les votacions per iniciar l’expedient que ha d’acabar amb la concessió de la Creu de Terme en un ple extraordinari –encara sense data–, els dos regidors del PP van abstenir-se respecte als germans Castells i només van votar a favor de la concessió a Tomàs Elias, refundador de la Fira de Sant Isidre. La resta dels grups municipals (CiU, al govern, PSC, CUP, ERC, ICV i GpC, a l’oposició) van votar a favor dels tres candidats. A més, durant la discussió, la majoria dels grups municipals van objectar que la normativa no permeti atorgar la Creu de Terme a entitats i van reclamar l’actualització del seu reglament, aprovat el 1973. De fet, la Colla Gegantera i l’Agrupació Coral Cardedeuenca també s’havien proposat per rebre el guardó però es van haver de retirar perquè la normativa no ho permetia.

PEÇA DE BRONZE

La Creu de Terme és un guardó de bronze a escala del monument que hi ha l’entrada del poble venint des de Granollers. El pare dels dos escenògrafs, Pepe Castells, va rebre aquest reconeixement el 1987, sis anys abans de morir. Impulsor de la retolació dels carrers en català un cop finalitzat el règim franquista, el ceramista i artista pictòric va ser l’encarregat d’obrir amb cursos el Casal Doctor Daurella i el Museu després de la restauració de la democràcia.