Ara, Càritas detecta un increment important dels relloguers de persones o famílies que comparteixen casa amb d’altres. “Aquí no hi havia relloguers i, en pocs anys, ens hi hem hagut d’acostumar com una cosa normal”, exposa Mercè Relats, coordinadora de l’equip de Càritas Diocesana de Terrassa al Vallès Oriental. Part de les ajudes econòmiques que aquesta organització dóna a les famílies, ara, van per ajudar a pagar aquests relloguers. No era així al principi de la crisi, quan es destinaven diners a pagar hipoteques per evitar desnonaments. “Ara pràcticament no s’hi destinen diners”. En bona part, diu Relats, és gràcies a la tasca feta per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca o altres institucions. “Ara, hi ha més processos de desnonament que abans però no acaben tan malament com abans, tot i que, en aquell moment, eren menys”.
Sobre l’habitatge, Relats també alerta de les dificultats amb què es troben moltes persones que no poden accedir a un lloguer sense una nòmina. També de les situacions familiars que poden derivar de viure en una habitació rellogada. “Comporta una pèrdua de la intimitat i de la qualitat de vida. I un augment de la conflictivitat. Que hi hagi nens que han de viure apilats té unes conseqüències”, alerta.
Relats també denuncia “la pobresa dels treballadors pobres”. “Estem molt pitjor que quan fa uns anys es parlava dels mileuristes. Hi ha una precarització dels sous i de les condicions laborals”. Tot plegat fa que hi hagi gent que, tot i tenir feina, encara necessiti l’ajut de Càritas.
{{ comment.text }}