Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El PSC posa en joc tres dècades d’hegemonia a Mollet

La situació política general i alguns conflictes que han sorgit al llarg del mandat fan que el PSC de Mollet vegi en aquestes eleccions més compromesa que mai la seva hegemonia a la ciutat, que va començar l’any 1987, amb el primer mandat de Montserrat Tura.

  • El 9 Nou
  • 09/05/2015 | 7:00
  • 0

La principal amenaça per als socialistes prové de les principals llistes d’esquerres que s’han renovat i ampliat. Són Ara Mollet-ERC i Canviem Mollet.

L’alcalde i candidat socialista per tercera vegada, Josep Monràs, veu com diversos exregidors del PSC donen ara suport i fins i tot s’integren a la llista d’Ara Mollet-ERC. Al llarg del mandat també ha estat significativa la dimissió de la regidora de Serveis Socials, Ester Safont. Antonio Felices, el número 2 del PSC de fa quatre anys, no repeteix. Monràs ha volgut contrarestar un context poc favorable al PSC esgrimint una acció de govern que ha incidit i multiplicat els recursos en serveis socials i ha renovat la llista situant en dos candidats molt joves en els llocs dos i tres: Mireia Dionisio i Raúl Broto.

Ara Mollet-ERC ha protagonitzat diversos cops d’efecte amb la inclusió de candidats com Josep Gordi, que va ser regidor d’Urbanisme en l’etapa de Montserrat Tura; la fotògrafa Judith Vizcarra o els excaps de llista de Solidaritat Catalana per la Independència, Jordi Puyuel, i el del partit animalista PACMA, Antonio Ignació Valle. Posteriorment, va firmar un pacte amb MES, el partit que agrupa diversos exmembres del PSC entre els quals hi ha Montserrat Tura. L’exalcaldessa, però, no va a la llista.

L’altra gran amenaça per al PSC des de l’esquerra és la confluència entre ICV, EUiA i Podem, que ha situat Xavier Buzón, secretari local d’aquest darrer partit, com a cap de llista després d’unes primàries obertes. La llista es diu Canviem Mollet i és el fruit de l’entesa entre aquests tres partits, que va arribar després que no reeixís el projecte de La Crida per Mollet, on també hi havia Procés Constituent i persones independents. La Crida manifesta la intenció de mantenir-se, però, com a moviment social.

El PP, que va ser la segona força fa quatre anys, repeteix candidata amb la presidenta comarcal, Susana Calvo, que admet que la seva intenció era no repetir, però no hi ha hagut alternativa. CiU, tercera força, que ha governat en coalició amb el PSC, també presenta nou candidat, Joan Daví, perquè Feliu Guillaumes, diputat al Congrés al menys fins a final d’aquest any, no repeteix.

Una altra de les novetats és la presència, per primer cop, d’una llista de la CUP, després que Independents per Mollet, entrés en la seva òrbita i que rebutgés, des d’un principi, la possibilitat d’anar a La Crida.

L’oferta electoral la completen Plataforma per Catalunya, Ciutadans i Pirates, que canvien de candidat.

Al llarg del mandat, Mollet ha viscut diverses situacions conflictives que marquen el debat polític i les propostes electorals. Una de les més significatives va ser la reclamació de l’associació islàmica Al Hudam, que l’any 2013 va demanar llicència per obrir una nova mesquita entre els carrers Àngel Guimerà i l’avinguda de Badalona.

El govern municipal ho va rebutjar perquè contravenia la normativa urbanística, tot i que posteriorment es va saber que, en el moment de fer la primera petició, el pla general sí que ho permetia. Els membres de la comunitat musulmana van ocupar durant tres mesos la plaça de l’Ajuntament i hi feien les oracions cinc cops al dia. També van trencar el precinte del local i el van ocupar durant uns dies fins que van ser desallotjats per Mossos i Policia Local. Ara, l’afer està pendent d’una resolució judicial per una demanda que ha presentat Al Huda. El govern municipal ha proposat una permuta a l’entitat i que la mesquita es faci als locals de l’antiga empresa Lefa, que és de propietat municipal.

Un altre motiu de controvèrsia ha estat el sistema de control de trànsit amb càmeres als semàfors i amb radars de velocitat que gestiona una empresa especialitzada i que en els primers mesos va implicar la imposició de milers de multes i protestes a les xarxes socials. L’oposició municipal ha demanat un canvi en el sistema perquè interpreta que té un caire massa recaptatori. El govern, però, el defensa perquè ha aconseguit reduir el nombre d’accidents i, a més, remarca que la majoria dels conductors sancionats no són de Mollet.

El tercer gran afer que ha marcat el mandat a Mollet ha estat la condemna judicial que obligava l’Ajuntament a pagar 22 milions d’euros als propietaris dels terrenys de la Vinyota que van ser expropiats l’any 2001 per fer-hi habitatge i activitats comercials. La sentència va obligar l’empresa municipal Mollet Impulsa a presentar un concurs de creditors que s’ha pogut aixecar en els darrers mesos gràcies a un conveni amb els creditors. El govern municipal va criticar la sentència i remarcava que l’operació va permetre construir 300 pisos socials i crear 400 llocs de treball.

Des de l’oposició, però, es va acusar el govern de no haver reaccionat abans per evitar una resolució tan desfavorable als interessos de la ciutat.

I un altre conflicte que ha marcat en certa manera la vida política a Mollet va començar gairebé l’endemà mateix de les eleccions municipals de l’any 2011 i ha estat el dels sous de l’alcalde i els regidors del govern municipal. El moviment dels indignats va criticar la proposta d’augment salarial que es pretenia portar a aprovació en un dels primers plens del mandat i, en un episodi insòlit, un nombrós grup de persones, van perseguir pel carrer l’alcalde Monràs escridassant-lo per aquest fet.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.