Ho han fet, principalment, per l’àrea de Caldes i també en zones properes a algunes de les 53 explotacions d’apicultura que hi ha registrades a la comarca i amb qui els membres del cos també estan contactant. Els paranys es col·loquen aquí perquè la vespa velutina s’acosta als llocs on hi ha les abelles i vespes autòctones per obtenir menjar –les depreda– amb més facilitat. La setmana passada ja es van col·locar cinc paranys a l’entorn de l’església de l’Ametlla, on un bomber i apicultor va veure una vespa que també podria ser asiàtica. De moment, però, aquí no se n’han capturat en cap de les trampes instal·lades.
El dispositiu es fa després que es detectés i es destruís un rusc d’aquesta espècie invasora en unes antigues feixes de vinyes de la zona de les Cremades, a Caldes. També es va confirmar la presència de la vespa velutina a Vacarisses, al Vallès Occidental. Aquí, també s’ha trobat el rusc a l’interior d’un mur de pedra. Es va destruir dimecres passat al mati tirant-li insecticida i tapiant-lo per evitar la sortida de les vespes. En tots dos casos, és el primer cop que s’ha detectat la seva presència d’aquest insecte fora de les comarques de Girona. Hi va arribar des de França, on ja està estès després d’arribar de forma accidental al port de Bordeus.
El cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental, Enric Mayà, entén que és possible que es detecti la vespa asiàtica en altres punts. “El més normal és que hi hagi altres nius entre les comarques de Girona i aquí. Hem de mirar de determinar el vector de propagació per saber d’on ve”, ha explicat Mayà, que recorda que aquesta espècie pot avançar uns 100 quilòmetres cada any. Amb tot, no es pot descartar que una reina hagi pogut arribar de forma accidental al Vallès.
Per trobar nous nius els Agents Rurals utilitzen els exemplars capturats vius. Quan són alliberats, aquests marxen de nou cap al seu rusc en línia recta. Els vectors fixats amb la captura de diversos exemplars en llocs propers permeten fixar la zona aproximada on hi ha la reina. Amb tot, “poden recórrer fins a dos quilòmetres per anar a buscar menjar”.
{{ comment.text }}