Així queda recollit en el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2011-2020 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que fa una anàlisi de la situació de la xarxa.
Els aparcaments d’aquestes tres estacions tenen una alta demanda i, per tant, hi calen accions per millorar-ne la capacitat o la gestió. Amb tot, no es fixa un calendari d’actuacions. “Les inversions estan molt vinculades al pla de Rodalies, que depèn del Ministeri de Foment”, explica el cap del servei de mobilitat de l’ATM, Lluís Alegre.
Al conjunt de la xarxa metropolitana de Renfe, el PDI estableix que més del 60% dels aparcaments (n’hi ha 62) tenen un grau de saturació superior al 90%. De fet, prop del 42% estan per sobre del 100% d’ocupació.
A banda dels aparcaments de les estacions de Granollers i Sant Celoni, l’estudi també considera que tenen una alta demanda les zones d’estacionament properes a les estacions de Mollet (tant Mollet-Sant Fost, a la línia de França, com Mollet-Santa Rosa, a la de Vic), les Franqueses-Granollers Nord i Llinars.
En canvi, la pressió dels usuaris per aparcar és més baixa a l’entorn de les estacions de Parets, les Franqueses, la Garriga i Sant Martí de Centelles (dóna servei a Aiguafreda), a la línia de Vic; i de Cardedeu –s’ha ampliat recentment–, Palautordera i Gualba, a la línia de França. No apareixen a l’estudi les estacions de la Llagosta i Montmeló de l’R2; i Figaró, de l’R3 perquè no tenen espais d’aparcament específics al voltant. En el cas de Montmeló, l’Ajuntament està negociant amb l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries la creació d’un espai d’aparcament provisional sobre el nou túnel ferroviari mentre no tira endavant la urbanització del sector. A Granollers-Canovelles, l’Ajuntament també ha demanat poder habilitar l’espai de les antigues sitges de gra com a zona d’aparcament.
Segons Alegre, el treball permet determinar dues tipologies d’estacions: les que tenen aparcaments que “estan molt plens” i aquelles on hi ha espai i que, per tant, “cal potenciar”. En aquest sentit, apunta algunes alternatives que estan sobre la taula: passen per millorar la senyalització per fer més visibles per als usuaris els aparcaments que ara no s’omplen. També es planteja posar indicadors dels nivells d’ocupació dels aparcaments a les vies d’accés a les estacions, similars als que marquen la situació dels aparcaments públics a Barcelona. D’aquesta manera, els conductors podrien decidir optar per una o altra estació en funció de la disponibilitats de llocs que hi hagi.
Més a llarg termini, l’ATM planteja crear una aplicació per a dispositius mòbils que aporti aquesta informació als usuaris “abans de sortir de casa”, diu Alegre. “Té sentit informar bé per facilitar l’accés dels usuaris al transport públic”, comenta. Tot plegat per canviar la percepció dels usuaris perquè, segons el PDI, “hi ha aparcaments que donen un mal servei en relació amb el transport públic, fet que explica la seva baixa utilització. S’haurien de considerar punts nodals de la xarxa i millorar-ne la connectivitat amb els serveis de transport públic, principalment a les hores de més mobilitat obligada”.
{{ comment.text }}