Segons la demògrafa Núria Maynou, la crescuda general de matrimonis el 2010 s’explica per diferents raons. D’una banda “hi ha persones que han contret matrimoni perquè els tocava per edat. D’una altra, perquè “en l’aspecte legal, dóna més seguretat en cas de separacions, viduïtat… sobretot quan hi ha canalla. Hi ha un component fort de practicitat, de fer oficial una relació”, explica.
Després de la “moda” de les parelles de fet, i tot i que s’han fet lleis per reforçar els drets d’aquestes unions, Maynou creu que ara s’ha vist que els membres en aquesta situació en realitat estan “més desemparats legalment”. “En temps de crisi s’han de justificar moltes més coses. S’han de tramitar ajuts, per exemple, per als nens, etcètera, i tot és més fàcil amb un matrimoni”, civil o catòlic.
Segons l’Idescat, la taxa bruta de matrimonis el 2010 a la comarca, un 3,9%, està per sobre de la mitjana catalana, un 3,7%. Només té per davant comarques com l’Alt Penedès, la Cerdanya, el Garraf, el Tarragonès, i empata amb el Maresme. “Som una comarca més jove i per tant té lògica que hi hagi més proporció de casaments”, diu la demògrafa. Àlex Oliver, dels restaurant Can Ribas, a Bigues, especialitzat en celebracions matrimonials des de fa 20 anys, admet que el seu negoci, malgrat que està afectat per la crisi perquè “la gent gasta menys”, no nota que hi hagi davallada de demanda.
Les dades de l’Idescat també mostren com els enllaços civils continuen guanyant terreny als catòlics. Durant el 2010, la proporció va ser del 82% de matrimonis civils, respecte al 18% de religiosos, i el 2009 75% i 25%, respectivament. “Hi ha més varietat de creences, i a més, va en consonància amb la progressiva secularització de la societat”. Per al rector de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, mossèn Lluís Pou, “hi ha una crisi de la institució matrimonial”, perquè, malgrat l’augment dels casaments, hi ha molta proporció de “parelles que s’ajunten i es fan parella de fet”. Pel que fa a l’augment de les cerimònies civils en detriment de les catòliques, mossèn Pou creu que en part és per l’augment de divorcis. “Les persones que després es volen tornar a casar només ho poden fer per la via civil”. Pou també pensa que hi ha tingut a veure el fet que “les cerimònies civils que es fan ara són molt solemnes, igual que les religioses”. “Abans, a la gent li semblava que per casar-se, tocava fer-ho per l’església, però ara no”. El rector creeu que, per això, la gent que ara decideix casar-se per l’església és perquè té “cert sentiment religiós”. “Alguns més que altres, però”, diu.
A Granollers, la proporció de casaments religiosos és baixa, del 17% respecte al total. En altres municipis, sobretot alguns de més petits, com Llinars, no hi ha tanta diferència. Durant el 2010 hi va haver 12 casaments catòlics i 24 no religiosos. Per la demògrafa Núria Maynou, es tracta d’un comportament usual dels habitants de municipis petits o pobles. “La gent té relació amb el rector, molts de tota la vida i els fa il·lusió que oficiï la cerimònia. També passa en indrets amb parròquies boniques, soler tenir més enllaços, com per exemple a Marata”.
Segons l’Idescat, els mesos en què més cerimònies se celebren a la comarca, tant civils com religioses, són juny, juliol i setembre, i els que menys, gener, febrer, març i agost. La franja d’edat més habitual amb què es contrau matrimoni és la de 30-34 anys, seguida dels 25-29 anys, per als dos membres de la parella.
{{ comment.text }}