Van repetir arguments, però, amb el seu estil i hi va haver fets rellevants, com per exemple, comprovar que els joves de Ciutadans (J’s) volen un trilingüisme, però “no com el de les Illes Balears” i que no els agrada la llei Wert, segons el seu representant, José Antonio Navarro. També que el més contundent i directe va ser el representant de Solidaritat, Maiol Sanaüja, o que el de Noves Generacions, Marc Checa, no va ser el millor orador de la nit.
El debat va ser un 6 a 2 quan es parlava de consulta. Aquí es van quedar sols amb el no Noves Generacions i J’s. I es va transformar en un 4,5 a 3,5 quan es parlava d’independència. “No podem descartar la independència, però hem d’anar pas a pas i tenir una relació amb Espanya d’igual a igual. Cal obrir un procés constituent basat en la justícia social. No tenim una visió genèrica, dependrà del moment en què es plantegi”, s’explicava Ariadna Jaumot, de Joves d’EsquerraVerda (JEV). Marc Maynou, d’Arran, s’afanyava a aclarir: “No som les joventuts de la CUP” i va lluir el to més radical tant en l’eix nacional com en el social: “La independència serà la primera pedra d’una societat més justa i igualitària”. “Pagar el deute és il·legítim. Qui tira del carro és la classe treballadora catalana”. I sobre el marc legal, també ho tenia clar. “El dret pot canviar. Només és una construcció d’una classe per oprimir-ne una altra”.
Maiol Sanaüja preferia citar la classe mitjana. “La marca Espanya és aquella en què els de la Moncloa cobren en sobres. Hi ha una asfíxia a Catalunya projectada i la classe mitjana ja no pot aguantar més”. Però, paradoxalment o no, la majoria de critiques de Sanaüja van anar dirigides a CiU i ERC, a qui va recordar que “sense el conflicte rupturista amb Espanya no es pot aconseguir la independència” i que “les eleccions plebiscitàries no existeixen. Existeixen els plebiscits”. Per si quedava algun dubte, va concloure: “Si la nostra generació no fa la independència, no la farà ningú”. Des de Noves Generacions, Marc Checa li recriminava que s’erigís en jutge, deia que la prioritat “ha de ser millorar els serveis públics” i es preguntava “quin serà el cost social de trencar la solidaritat”.
Amb les enquestes del CEO encara calentes, José Antonio Navaro (J’s) es va mostrar hàbil burxant en les diferències del sobiranisme: “Si no es posen d’acord ara, imaginem-nos si s’haguessin de posar d’acord per governar un país”.
Des de la JSC, Fran Sánchez va ser el que més vegades va fer servir la paraula plural. “Demano una pregunta clara que puguem respondre tots. No ha de ser blanc o negre. I una resposta plural, com ho és el poble de Catalunya”. Admetia que “l’estat de les autonomies està exhaurit” però alertava en primera persona contra les polítiques d’un dels partits que vol la independència: “Sóc mestre a l’atur perquè aquí no s’aposta per l’educació” i justificava el fet de federar-se amb Espanya “perquè ens uneix un vincle maternal”. El membre de la JNC, Pere Canal, advocava per una pregunta “clara com l’escocesa” per unes eleccions plebiscitàries i una declaració unilateral si no hi ha acord. Remarcava que “la llei no és un dogma i no pot estar per davant de la democràcia i les persones”. El mateix argument que defensava Guillem Pujadas, de la JERC. “Que la legitimitat passi per sobre de la legalitat”, deia i recordava que “fa dècades no era legal que les dones votessin o que als Estats Units els negres seguessin al costat dels blancs en els autobusos”.
Noranta minuts de debat moderats per Oriol Puig, de l’ANJI, que van quedar curts, però molt interessants. Conclusió: els joves apunten maneres. Hi ha relleu.
{{ comment.text }}