Els musulmans de Mollet denuncien discriminació institucional

“Els musulmans som ciutadans molletans de ple dret, com la resta de veïns, amb les mateixes obligacions i els mateixos drets, però fins ara no sempre ha estat així. No pretenem que se’ns regali res; no volem cap excepció ni saltar-nos cap norma: només que se’ns tracti igual que als altres”.

El 9 Nou
21/02/2016

És una de les frases del manifest Mollet per la convivència, que van presentar aquest dimarts a La Marineta les dues comunitats musulmanes de la ciutat, la Comunitat Islàmica de Mollet i l’associació Al-Huda.

Les dues entitats van escenificar la unitat d’acció en defensa dels musulmans de Mollet, que, segons afirmen, sumen unes 2.600 persones, un 6,4% de la població. “A partir d’ara hi ha dues associacions, però només una comunitat que representa tots els musulmans”, va dir Ahmed Balgouch, d’Al-Huda. L’afirmació té prou rellevància perquè, des de l’inici del conflicte entre l’Ajuntament i Al-Huda per l’obertura d’una nova mesquita, el govern municipal ha remarcat que la Comunitat Islàmica no havia posat problemes per tenir l’oratori al polígon Can Prat, mentre que Al-Huda havia rebutjat sempre aquesta possibilitat.

Balgouch puntualitzava que a Mollet el conflicte és “només institucional” i que no existeix en altres àmbits socials. El manifest comença dient: “Des de fa uns anys, les comunitats musulmanes d’arreu estem sota el punt de mira a causa de les associacions i implicacions negatives que es fan des d’alguns sectors de l’opinió pública, però també des de la política institucional. Remarca que les mesquites són “espais oberts” a tota la població. “Qualsevol persona que hi entri amb respecte és benvinguda. Són, per tant, patrimoni de la ciutat, punts de trobada socioculturals, en cap cas centre on es promogui l’odi ni la confrontació”. El manifest diu que l’aconfessionalitat de l’Estat “és el que garanteix que persones de diferents creences convisquin amb respecte” i proclama la tolerància de l’Islam. “Som gent tolerant que volem viure en una societat on es respectin els drets de tota la ciutadania i demanem que ni se’ns criminalitzi ni se’ns relacioni amb grups que res no tenen a veure amb nosaltres, llevat del fet d’autodenominar-se musulmans. També desitgem que desapareguin del discurs polític molletà les referències negatives al nostre col·lectiu en un moment en què el més senzill és trobar bocs expiatoris”.

Balgouch va denunciar que “hi ha un discurs polític enverinat” i que se senten víctimes d’una “discriminació i aïllament” i que no se’ls respecten “els mínims drets constitucionals”. Va insistir en l’exemple de la prohibició de l’Ajuntament d’obrir una mesquita al carrer Àngel Guimerà quan, segons va dir, la normativa ho permetia en el moment en què es va fer la petició. Va dir que Al-Huda espera la resposta a la queixa que van adreçar al síndic de greuges abans d’activar accions judicials.

Una trentena d’entitats polítiques, socials i sindicals han subscrit el manifest. Entre d’altres, hi ha Càritas, la Colla dels Morats, el Casal Cultural i els principals partits, amb la significativa excepció del PSC, CDC i Ciutadans.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 116 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't