“És com si un mestre castigués un alumne per no haver fet els deures perquè els seus pares no li van deixar fer-los”. És la comparació que feia una de les advocades de la defensa de l’alcalde de Lliçà d’Amunt, Nacho Simon, i sis regidors acusats d’haver permès abocaments d’aigües residuals al torrent Paiagua des del clavegueram dels carrers Priorat, les Garrigues i Penedès al barri de Ca l’Artigues des de l’any 2003 fins l’any 2010.
La principal tesi de les defenses va tornar a ser el fet que la competència de les obres necessàries per evitar els abocaments era de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i que els diferents governs municipals van fer tot el possible per agilitar aquestes obres, però es van endarrerir per problemes econòmics i tècnics de l’ACA. El fiscal, però, manté la petició de 18 mesos de presó per un delicte ambiental en grau d’omissió.
El judici va quedar vist per sentència divendres en el Jutjat Penal número 3 de Granollers després de les declaracions dels acusats. A més de l’alcalde actual, hi ha el regidor Joaquim Ferriol (ERC), alcalde del 2003 al 2007 i els regidors Francisco León (ICV-EUiA), Pere Grau (CiU), Maria Marcos (PS), Ferran Miralles (ERC), Ferran Gellida (ERC). Tots ells van tenir responsabilitats en Urbanisme, Obres i Medi Ambient entre els anys 2003 i 2011.
En la declaració, van explicar que l’any 2002 l’Ajuntament va redactar un projecte per recollir les aigües i depurar-les amb un sistema de llacunatge, que es va presentar a l’ACA però l’agència ho va desestimar i no ho va incloure en el Pla de Sanejament de Residus Urbans (PSARU). “Teníem clar que allò ho havia de fer l’ACA”, va dir Ferriol, que va recordar que l’Ajuntament va presentar al·legacions al nou PSARU de l’any 2005 perquè s’inclogués una actuació en aquell sector i fins i tot va oferir la possibilitat que l’Ajuntament avancés els diners.
Simon va explicar que a partir del 2007 van restringir la concessió de noves llicències de construcció al sector per no agreujar la situació i que en els pressupostos de l’any 2008 van incloure una partida de 800.000 euros per fer l’obra, tot i que no era competència municipal. “L’ACA no deixa ni netejar les rieres sense permís”.
L’Ajuntament va firmar després un conveni amb el Consorci del Besòs i amb l’ACA pel qual el consorci va pagar les obres que van entrar en servei l’any 2010 i, posteriorment, l’ACA els va tornar els diners l’any 2014. Segons el conveni, l’ACA es faria càrrec del manteniment fins al 2012 i a partir de llavors correria a càrrec de l’Ajuntament.
GRAVETAT QÜESTIONADA
La defensa va argumentar que la contaminació no va ser tan greu perquè el medi té capacitat d’autodepuració i va posar en dubte que la contaminació detectada en una mina situada a tres quilòmetres fos provocada per aquest abocament, ja que, segons anàlisis de l’Institut Nacional de Toxicologia, el nivell de contaminació a la mina era fins i tot superior al de mostres recollides en un punt del torrent molt més proper a la claveguera.
El fiscal va concloure que no és qüestió de competències sinó del que diu la llei de bases de règim local que estableix que la responsabilitat per evitar abocaments d’aigües residuals és de l’Ajuntament. Va insistir que aquest hauria pogut fer alguna actuació per evitar l’abocament però que “va preferir destinar els diners altres coses tot i tenir un pressupost anual d’uns 12 milions. És més còmode culpar a l’ACA”.
{{ comment.text }}