“Em van donar un préstec amb una quota superior als meus ingressos”

L’any 2006, amb 33 anys, l’Almudena Benedí, una granollerina filla d’immigrants aragonesos, es va decidir a comprar-se un pis de 52 metres quadrats prop del centre de Granollers.


El 9 Nou
27/03/2013

Llavors treballava al negoci dels seus pares. Set anys després, tot ha canviat i ara ha aconseguit que l’entitat financera, Catalunya Caixa, accepti la dació en pagament amb un lloguer social de 250 euros mensuals que va pagant gràcies als més de 500 euros que cobra de l’atur. Abans, però, ha passat per un autèntic calvari del qual va sortir gràcies al suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Si no fos per la plataforma, no sé què hauria passat, no sé com estaria”.

La història de l’Almudena va començar quan es va decidir a contractar un préstec hipotecari per comprar-se el pis. “No ho tenia gaire clar, però molta gent em deia que per una mica més d’un lloguer, que en realitat no era només una mica, el pis seria meu”. Això, i el fet que el negoci dels seus pares, una fusteria, havia començat a estabilitzar-se, la va animar a demanar el préstec per 30 anys i amb una quota mensual que, segons admet, “era superior al total dels seus ingressos”. De fet, els seus pares havien mantingut el negoci amb moltes dificultats, però l’Almundena creu que el fet d’haver complert sempre els compromisos amb el banc hi va ajudar. “Érem clients de tota la vida i potser per això em van concedir el préstec, que era molt arriscat”. Els seus pares li van fer d’avaladors i tot semblava anar bé fins que va arribar la crisi. L’any 2010 els pares van haver de tancar el negoci i ella va haver de demanar fins a dues moratòries per pagar el préstec. Amb l’empresa dels pares tancada i ella treballant a mitja jornada, va veure que era impossible continuar pagant. Va parlar amb l’entitat financera i va descobrir que el seu nom apareixia també en la hipoteca del pis dels seus pares, que tampoc havien pogut fer front al pagament del préstec. L’única sortida que li oferia el banc era ampliar el termini. “Em van dir que hauria d’estar pagant fins als 80 anys o més”.

El contacte amb la PAH li va fer veure les coses d’una manera diferent. “Vaig veure les coses des d’una altra perspectiva. Jo no tenia tota la culpa. M’havien concedit un préstec amb una quota exagerada. No me l’havien d’haver concedit. Jo he complert fins que he pogut, fins que he tingut feina. No tot és culpa meva, és la situació econòmica general, la llei hipotecària…”. El novembre de l’any 2011, va demanar la dació en pagament però “la resposta va ser un no rotund”. Un any després, centenars d’afectats de la mateixa caixa es van plantar a les oficines centrals i ella va ser una de les primeres a obtenir la dació, però la seva satisfacció no és completa. Els seus pares s’han vist alliberats del préstec de la seva filla, però no de la seva pròpia hipoteca, amb l’agreujant que, en el seu cas, el procés estava més avançat i ja s’havia fet la subhasta. “Ara només esperen l’ordre de desnonament”.

L’Almudena s’indigna quan recorda el tracte rebut pels seus pares. “L’any 2010 van valorar el pis en 308.000 euros i ara se l’han adjudicat en subhasta per poc més de 120.000”.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 874 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't