Hi ha dretes i esquerres en qüestions gràfiques?
Diria que sí, però s’ha de filar molt prim. Potser per una imatge més conservadora o no tant es podria fer una distinció. Però si una cosa és clara és una estratègia en les dretes força evident: la còpia.
La còpia?
Còpia de campanyes triomfadores. Quan hi ha una cosa interessant, hi ha un procés d’aprofitament. Tradicionalment les esquerres ho han fet millor, però no sempre.
Quan les esquerres ho han fet malament?
Sobretot quan han tingut por, que és el pitjor company d’aquesta feina. Quan han perdut el sentit de futur, escenari on ens trobem ara, es nota. Tradicionalment el futur era de l’esquerra, però la dreta se n’ha apoderat.
Són claus els eslògans electorals en una campanya?
Crec que acaben sent irrellevants perquè no expressen ni el sentit del programa dels partits ni el seu posicionament polític. Acaben sent llocs comuns… Es deuen pensar que la gent som tontos, que som consumidors de qualsevol cosa.
Quan es van fer les millors campanyes?
Si agafem una perspectiva històrica, ens hem de remuntar a 1977 a les grans campanyes del PSUC. Era aquella de “Mis manos mi capital, mi partido PSUC”. És de les grans campanyes que han deixat petja. No era només l’eslògan, sinó també el muntatge. Era un missatge clar, eficaç i contundent.
I ara quin panorama veu?
Les campanyes d’ERC són correctes, però no hi ha grans aportacions al grafisme des de fa molts anys. Potser des de la de Felipe “Por el cambio”, que agafa la tradició del PSUC, i la d’ERC de l’any 1999, “Aire fresc”. No per l’eslògan meteorològic, sinó per la seva resolució gràfica.
Què ha de tenir un bon disseny electoral?
En el disseny només hi ha dues grans coses a destacar: comunicar bé el missatge i diferenciar-se. I molts no ho compleixen.
Qui elabora aquestes campanyes? Costa molt de creure que darrere de cartells com el del PSC hi hagi professionals. Passa que bona part del cartellisme s’encarrega a agències publicitàries que, tenint gent molt bona, actuen coaccionats pel que volen els spin doctors o els mateixos polítics. Com a client, el polític sempre és molt conservador: tenen molta por i no se la volen jugar.
I els spin doctors?
En tema gràfic, els spin doctors no en tenen ni idea. Els falta coneixement dels elements del disseny.
Mirem la campanya d’ara…
Només posaria un aprovat a ERC: està ben construït. El d’En Comú Podem és correcte però hauria pogut tenir més contundència en la seva expressió gràfica. CDC ja fa temps que ha abaixat molt el to de disseny. La del PSC és un despropòsit total. I la Cup en fa una de freda i una de calenta: n’hi ha d’interessants i de desastroses.
El grafisme electoral té a veure amb el moment que viu un partit?
La davallada del PSC gràficament és impressionat, i també la de CDC. Crec que sí, que es podrien establir paral·lelismes amb el que passa als partits.
Pot posar un exemple?
Sense cap concepte sòlid és impossible fer un cartell. Si no tens el concepte clar no es pot fer res. El cartell del PSC pateix d’això i d’un problema acadèmic que juga a la contra. Està fet per perdre. Té errors de muntatge claríssims.
Així, en comptes d’anar endavant…
Anem endarrera… Hi ha hagut un retrocés clar. El classicisme actual de la foto i la frase és molt conservador! El problema del disseny polític és que no avança!
{{ comment.text }}