Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“És molt complicat dir en veu alta que tens un fill discapacitat!”

Mercè Llauradó, presidenta d’Apindep, és una dona tossuda, valenta i lluitadora. Des de 1994 està al capdavant d’aquesta fundació, que ara és una cooperativa amb un centre ocupacional per a discapacitats. Els lectors d’EL 9 NOU la van distingir com a Vallesana de l’Any 2015.

  • El 9 Nou
  • 21/05/2016 | 18:00
  • 0

Els lectors d’EL 9 NOU li van atorgar el premi Vallesana de l’Any dimecres. Com ho veu dos dies després?
Ho comencem a pair. La veritat és que no ens ho esperàvem perquè hi havia altres nominats amb currículums espectaculars. Però en una situació difícil com la del sector, un reconeixement de la gent del teu entorn et dóna ales, et dóna la certesa que ho fas bé i et fa tirar endavant.
És un premi que tots els que som Apindep s’han fet seu.

Per què creu que els han votat?
Potser és que la tasca nostra és molt propera, de treballar pell a pell… Apindep ha aconseguit integrar-se molt a Santa Eulàlia i tot Santa Eulàlia és Apindep! Pagesos, comerços, llar d’infants, institut, biblioteca…

Per què el projecte d’Apindep és localitza a Santa Eulàlia?
La Nati i jo ens vam trobar quan vam veure que per portar els nostres fills a escola hi havia entrebancs de tota mena. Després ja van venir la mare de la Marta i la de l’Oriol, que lluitaven pel mateix. La Marta i l’Oriol havien d’anar a una escola d’educació especial. I ara la Marta és llicenciada en Traducció i l’Oriol treballa d’informàtic a l’Ajuntament de la Roca. Què hauria estat d’ells sense el que hem fet?

Què és aquest centre ocupacional?
És un centre ocupacional on es fan activitats que ells mateixos ens demanen. La idea és fer activitats d’adults relacionades amb l’entorn per potenciar les habilitats socials i la integració. Perquè el xaval tingui una relació normalitzada amb l’entorn, amb el seu poble i amb els seus veïns.

Personalment, com va ser l’experiència de tenir un fill discapacitat?
Hi ha una cosa clara: tothom es pensa que això no et passarà mai. I quan et passa et costa molt assumir-ho. Ho has de reconèixer i ser capaç de dir-ho en veu alta. Quan vam muntar Apindep jo no podia dir en veu alta que tenia un fill discapacitat. M’era molt difícil. I un dia, a Televisió Espanyola quan em van preguntar directament què li passava al meu fill Sergi. I jo vaig haver de dir que tenia una discapacitat. Va ser el primer cop que ho vaig expressar públicament i recordo que després em vaig fer un fart de plorar, sobretot perquè havia estat capaç de dir-ho. Una cosa tan fàcil i com és de complicada!

I després, tota una vida de lluita pel seu fill…
Al meu fill Sergi li he d’agrair moltes coses: m’ha donat a conèixer un món que no coneixia i gent que sense tenir aquest problema han estat en el sector. I també m’ha fet aflorar un cert sentiment de culpa per haver passat una joventut egoista havent pogut donar molt, cosa que no vaig fer.

Encara hi ha persones discapacitades que els pares tenen a casa perquè els fa una certa vergonya?
Encara passa, però cada vegada menys. Nosaltres tenim un cas: una persona que estava a casa sempre i que a través dels serveis socials va arribar fins aquí. Els pares eren molt reticents, però va començar una estoneta cada dia i així anar fent. I ara, ens diuen que quan el centre està tancat l’han de portar a veure-ho, perquè no s’ho creu! I una cosa molt bonica: el pare un dia ens va dir que sempre havia estat jugant a la loteria i que no li havia tocat mai fins que ens va conèixer a nosaltres.

Tenir cura dels fills discapacitats encara és cosa de mares? Els pares s’hi impliquen prou?
Desgraciadament encara passa que és cosa de dones. Fins i tot ens hem trobat amb pares que han abandonat la família per tenir fills amb discapacitat. Per un home acceptar que té el fill malament és un atac al seu masclisme. Però és veritat que ara ja hi ha més pares implicats. Ha canviat, tot i que sempre la mare és el referent i el pare fa de suport. Abans el pare no apareixia i ara apareix.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.