Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

ETA va triar el Vallès

El passat 30 de maig es van complir 25 anys de la desarticulació a Lliçà d’Amunt del segon comando Barcelona d’ETA. Va ser hores després de l’atemptat a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. La banda terrorista havia escollit com a base d’operacions una casa de la urbanització Can Salgot.

“Les actuacions practicades arran de la mort de Juan Carlos Monteagudo Povo i Juan Félix Erezuma Iriarte acrediten que els fets investigats no són constitutius d’infracció penal, ja que l’actuació dels agents de l’autoritat ocorreguda el dia 30 de maig de 1991 en el xalet situat al carrer Anselm Turmesa núm. 20 de Lliçà d’Amunt, queda justificada […] ja que els membres de la Guàrdia Civil que van intervenir en l’operació van actuar en compliment d’un deure legal…”.

És un fragment de l’acte d’arxiu de les diligències que el titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers, Agustín Gomez, va emetre al setembre de l’any 1991, tres mesos i mig després de la caiguda del comando Barcelona d’ETA en un assalt de la UEI (Unitat Especial d’Intervenció) de la Guàrdia Civil en un xalet de Can Salgo. En el mateix, va quedar detingut un tercer etarra, Juan José Zubieta Zubeldia.

L’acció va tenir lloc fa 25 anys, el 30 de maig del 1991, només un dia després que el mateix comando perpetrés un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic en llançar un cotxe carregat amb més de 200 quilos d’explosiu, i que va causar la mort de nou persones, de les quals cinc eren menors, entre 8 i 17 anys. La interlocutòria del jutge, a la qual va tenir accés EL 9 NOU, afegia que la munició trobada a la casa, amb quatre bales del subfusell Uzi que portava Erezuma, “permetria acollir l’eximent de legítima defensa, ja que l’ús d’armes per part dels membres de la Guàrdia Civil es va fer per impedir o repel·lir una escomesa prèvia dels que van resultar morts”.

Els fets de Can Salgot van tenir una gran repercussió a Lliçà d’Amunt i a Granollers, on va ser traslladat, ferit, Erezuma, que va ser atès a la desapareguda Policlínica. Desenes de persones es van concentrar a les portes quan es va saber la identitat del ferit i algunes van escometre l’ambulància que el traslladava a l’Hospital Clínic, on va ingressar ja mort.

De fet, el jutge de Granollers va decretar un segon arxiu de les diligències després que la família d’Erezuma presentés un recurs considerant que l’actuació policial no va ser proporcionada. “L’obligada negociació amb els encerclats no va ser ni tan sols iniciada i això no és admissible si partim del principi de necessitat que ha de presidir tota actuació de les forces i cossos de seguretat”, deia l’advocat de la família, Francesc Arnau. Els representants de la família també consideraven que l’etarra no havia estat operat a Policlínica i que havia mort dessagnat. El jutge, però, va fer cas de les declaracions dels agents del cos especial de la Guàrdia Civil, de la reconstrucció dels fets que va ordenar i de l’informe mèdic de Policlínica, segons el qual Erezuma va ser intervingut durant dues hores per una ferida de bala que li travessava el fetge, el diafragma i els dos hemotòrax. Al febrer de l’any següent, l’Audiència Provincial va decretar l’arxiu definitiu de les diligències.

Pel que fa a Juan José Zubieta Zubeldia, va ser condemnat, un any després, a 1.311 anys de presó, però va sortir en llibertat el 2013, per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que derogava l’anomenada Doctrina Parot.

Sobre les circumstàncies de la caiguda del comando, la més acceptada és que una persona va veure els etarres a Muntanyola (Osona) i va apuntar la matrícula del cotxe. Això va portar la policia fins a dos
col·laboradors.

L’atemptat va tenir una altra derivada a Granollers. La policia va escorcollar la casa de la família de Dolores López Resina pel lligam que tenia amb el comando Barcelona. L’any següent, ETA va posar un cotxe bomba a Lliçà d’Amunt amb el qual va matar un guàrdia civil. I l’estiu següent el Sindicat Unificat de la Guàrdia Civil advertia que ETA tenia la caserna de Mollet entre els seus objectius.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.