És un pas que ratifica el que havia avançat la Ministra de Foment, Ana Pastor, al mes de febrer i que suposa ressuscitar un projecte marcat per la controvèrsia. El Ministeri ha comunicat que l’objectiu de l’estudi, que surt a licitació per un import d’1,9 milions d’euros és “definir i comparar les diferents alternatives de traçat, de connexió i d’explotació” del tram d’autovia comprès entre Terrassa i l’enllaç de les autopistes AP7 i C-60 a Granollers.
L’anunci de licitació, publicat aquest dissabte, assenyala que la direcció General de Carreteres rebrà fins al 19 d’octubre vinent les ofertes de les empreses candidates a la redacció d’aquest estudi informatiu, i que l’obertura de les ofertes es farà el 12 de desembre. Prèviament, l’11 de novembre, s’hauran conegut els detalls de les ofertes tècniques.
L’adjudicatari dels treballs disposarà de 24 mesos per portar a terme la redacció de l’estudi. Segons les dades del Ministeri de Foment, el tram d’autovia del qual ara s’estudiaran alternatives de traçat, tindrà un recorregut aproximat de 35 quilòmetres i un cost que arribaria a superar els 400 milions d’euros.
L’aprovació del Ministeri ha arribat gairebé al límit, amb el govern en funcions i només dos dies abans de la celebració de les eleccions d’aquest diumenge. La ministra, quan ja estava en funcions, havia apuntat que l’estudi informatiu, un dels passos previs a la redacció del projecte, es posaria a licitació només uns dies després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, reclamés que el govern de l’Estat, accelerés l’execució dels trams que estan en obres entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i planifiqués el tancament entre Sabadell i Terrassa.
La licitació del nou estudi informatiu reprèn la tramitació que havia quedat aturada l’any 2013. Llavors el govern de l’Estat va admetre que l’expedient que hi havia obert des de 2010 respecte del tram entre Terrassa i Granollers havia caducat perquè els tràmits s’estaven portant a terme fora dels terminis establerts legalment.
El quart cinturó ha estat una infraestructura controvertida des dels primers passos, l’any 1975, quan es plantejava com una via alternativa a l’autopista AP-7. La planificació que va començar llavors va tenir un efecte sobre la planificació urbanística de diversos municipis vallesans, especialment els situats més al nord. Alguns d’aquests municipis han esborrat aquestes traces en els últims temps.
El plantejament d’aquesta autovia ha anat variant. L’alternativa a l’AP-7, amb molt de pes per al trànsit de pas, ha anat canviant cap a un plantejament de mobilitat interna. Això ha motivat que prengui cos la necessitat que el recorregut definitiu parteixi del màxim consens amb un territori en el qual aquesta infraestructura genera encara controvèrsia.
{{ comment.text }}