Francesc Tella (Lleida 1948) és des d’aquest mes de maig president comarcal de CDC. Resident a Sant Antoni de Vilamajor, és mestre de primària i ha estat prop de 30 anys director de l’escola Joan Casas fins la seva jubilació l’any 2008. Va ser alcalde de Sant Antoni de 2003 a 2011.
Les divisions prèvies estan resoltes. Com ho interpreta?
Vol dir que el partit és viu i hi poden haver formes de pensar o actuar diverses. Hi poden haver persones que tinguin ganes d’encapçalar una legislatura i ho veig positiu. Seria pitjor que no es vulgui presentar ningú.
Per què no va ser possible una llista conjunta?
Perquè les diferències, més que en el fons de les qüestions, estaven en les maneres d’arribar als objectius.
Joan Vila, Albert Canet, Isidre Ballester eren alguns dels noms del sector crític. Hi ha parlat després de l’assemblea?
Sí, però d’una manera informal. Amb en Joan Vila més perquè va ser elegit conseller nacional i és membre nat de l’executiu comarcal. Però una entrevista per tractar temes de la comarca a fons, no. La relació amb ells és bona. Potser amb el Ballester és més complicat.
El partit va sortir més consolidat de l’assemblea?
El que és clar és que no hi ha fractura. La relació és cordial amb tothom.
Vostè es declara de l’ala més sobiranista de CDC?
Sí, d’una manera clara i absoluta. Em considero nacionalista perquè entenc que som una nació i que tenim tot el dret a decidir què és el que volem i que la nostra estació final és la independència de Catalunya. I dins de CDC hi ha moltíssima gent que ho té molt clar.
Molts ajuntaments estan amb l’aigua al coll. Fins a quin punt en tenen la culpa per haver gastat massa en èpoques passades?
Generalitzar és difícil. Hi ha ajuntaments que tenen una situació complicada, altres difícil i altres molt difícil. No tothom va actuar igual. En general, tothom som una mica responsables. Hi ha hagut coses que potser s’han fet amb una mica d’alegria en moments bons en què circulaven els diners i alguns ajuntaments no van preveure què tocava fer i què no. No és una cosa única dels ajuntaments, ha passat en la Generalitat, el govern de l’Estat i alguns estats d’Europa. Segurament potser en alguns moments la il·lusió i les ganes de fer coses van superar els estudis econòmics a mitjà o llarg termini.
Veu bé l’anunciada retallada de regidors i limitació de sous?
En alguna cosa estaria d’acord, com que el sou dels alcaldes i regidors estiguin marcats des d’una administració superior. Evitaria comentaris que no duen enlloc. Però la persona que està al davant d’un ajuntament, si té la dedicació que ha de tenir s’ha de compensar econòmicament. No podem creure que dirigir l’administració local s’hagi de fer únicament i exclusivament en forma de voluntariat. La reducció de regidors crec que és exagerada i econòmicament no tindrà la influència que es pretén. El fet de retallar un 30% de regidors no vol dir retallar un 30% de la despesa.
S’ha estrenat al càrrec amb dues mocions de censura a Castellterçol i Vallromanes. És una bona solució?
No perquè es produeix una situació de tensió important a l’Ajuntament i com que continuen els mateixos regidors la tensió no ajuda després a tenir una relació cordial entre els grups i a vegades s’actua més guiats per l’enfrontament creat que en la racionalització de les decisions que es prenguin. Però a vegades s’entén que siguin absolutament necessàries, com aquests dos casos.
Tot i els bons resultats de les municipals de l’any passat a Caldes i Lliçà d’Amunt van patir pel canvi de candidat sense consens. Són assignatures pendents?
En aquests municipis hem de millorar clarament el resultat perquè el nostre missatge no arriba als ciutadans. No sabem comunicar allò que fem i allò que volem fer i llavors la gent no ens vota. També incideix que els nostres adversaris ho poden fer bé.
Reconeix que el ball de candidats, per exemple a Caldes, els va perjudicar?
És possible. La visió d’un militant a la comarca dels canvis de candidats en els darrers moments no ajuda gens. Desorienta la gent perquè pensa que si en tenien un i el canvien per un altre no ho deuen tenir gaire clar. I dins d’aquests plans estratègics la curosa elecció del candidat és un dels temes importants. I aquest candidat ha de començar a visualitzar-se d’una manera clara.
Granollers és un cas especial?
Important perquè és la capital.
Pius Canal ja ha anunciat que no repetirà. Què faran?
A Granollers hi ha una executiva local nova amb la qual treballem des de l’executiu comarcal. S’està buscant el candidat. Es parla d’alguns noms, però no n’hi ha cap de concret.
Àlex Sastre seria una opció?
Podria ser-ho, però no puc passar d’aquí perquè el paper important és del comitè local que ha de prendre la decisió, si pot ser de manera consensuada.
A les Franqueses, donen per acabada la crisi interna?
Estem governant i en Colomé està fent una bona feina. No ho té gens fàcil i jo diria que és un dels llocs on cal continuar amb aquesta feina i a més a més estructurar molt bé el que hem de fer de cara a les properes eleccions.
En el moment de la crisi vostè era el secretari d’organització. Va fer alguna cosa malament la direcció del partit a les Franqueses?
No sé si la responsabilitat era de la direcció comarcal. Segurament una part, sí. Crec que els errors es van cometre molt a dins de les Franqueses. Vull dir en la manera de funcionar, de relacionar-se, els interessos personals, mala entesa entre els diversos grups polítics, escissions d’uns i altres… Ha estat un municipi amb una situació local força estranya i complicada.
Però quan un alcalde de CiU constitueix un partit polític independent, com va fer Torné, perquè no actua la direcció?
Penso que en una situació com la de les Franqueses havia d’actuar la direcció comarcal i la direcció nacional. De vegades les maquinàries dels partits no són tan ràpides com potser haurien de ser. Rumien molt les coses. Segurament buscant solucionar-les de manera no traumàtica i això a vegades comporta que quan arriba la solució, potser ja és una mica tard. Malgrat tot, una persona individual té tot el dret a fer el que aquesta persona va fer, com crear un altre partit. Per tant, això la direcció tampoc ho pot evitar. Penso, però, que tant la direcció comarcal com la nacional, en casos que veu que la situació pot arribar a ser greu i que té poc camí de retorn, hauria d’actuar una mica més ràpid.
{{ comment.text }}