Un cop l’any, Granollers s’atura durant una hora i mitja per fer un petit homenatge a persones i entitats que han destacat en algun àmbit, però sobretot pel seu compromís ciutadà. Divendres al vespre l’hora de l’agraïment, com va dir l’alcalde, Josep Mayoral, es va dedicar a Antoni Botey, Carles Riera, Dolors Lamarca i l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve que van rebre les Medalles de la Ciutat 2010 en un senzill i sentit acte al Teatre Auditori. Els dos primers la rebien a títol pòstum.
L’acte va servir per destacar els valors de les persones i les entitats que van rebre el reconeixement. La medalla al galerista Antoni Botey la va recollir la seva vídua, Rosa Baró, i el seu nét Josep. “Li dec tantes coses a l’avi… L’atenció, la personalitat i els valors que ens va transmetre”, va dir el seu nét.
La figura de Carles Riera, que va ser director de l’Escola de Música Josep M. Ruera, i que va morir amb només 53 anys el novembre de l’any passat, va ser present quan la seva família va rebre la medalla, però també durant tota la cerimònia, en què van tocar diverses formacions d’alumnes de l’escola. “Era feliç i feia feliç la gent que l’envoltava. No buscava reconeixements, però aquest l’hauria fet molt feliç”, va dir la seva dona, Esperança Bosch. Els seus dos fills, l’Anna i el Ferran, la van acompanyar a l’escenari.
“Sóc ben granollerina, com proclamo pertot arreu cada vegada que en tinc ocasió”, va dir Dolors Lamarca, la directora de la Biblioteca de Catalunya, en el moment de rebre la medalla, un premi que, segons va dir, “em dóna una satisfacció que cap altre premi em donaria”. Lamarca, que va estar acompanyada de les seves tres filles, la Núria, l’Eulàlia i la Mercè, va aprofitar l’ocasió per parlar del llibre, el qual va qualificar com “l’instrument més noble que hagi pogut inventar i fabricar la humanitat”.
La medalla a l’Agrupament Escolta i Guia Sant Esteve, la van recollir els seus quatre caps actuals, Núria Almirall, Pau Farell, Jordi Franquesa i Carla Giralt. Aquesta darrera va agrair la distinció, però no va perdre l’ocasió de demanar una nova seu. “Ens fa molta il·lusió, però ens feia més falta una altra cosa. No tenim cau. On penjarem la medalla?”. Es referia al fet que des que va deixar el local de la plaça del Peix, l’entitat no té una seu pròpia i fa servir dependències del Centre Cívic Nord. També va pujar a l’escenari un dels primers caps de l’agrupació quan aquesta es va fundar l’any 1958, Joan Castellsagué.
{{ comment.text }}