Fernando Polo havia nascut el 8 de juliol de 1935 a Malpartita de Plasencia, a Càceres i va traslladar-se amb la seva família a Catalunya a principis de 1966. Va arribar a Can Bassa un temps després. Aquí va ser un dels fundadors de la comissió delegada de veïns del polígono almirante Carrero Blanco –el nom que el règim de Franco va donar originalment al barri. Aquest grup va lluitar perquè el Ministeri de l’Habitatge recompensés els propietaris per les mancances que tenien els pisos. “El meu pare treballava de conductor de tràiler a la Bimbo i anava a repartir a Madrid. Aprofitava els seus viatges per fer tràmits al Ministeri”, explica Mercè Polo, filla de Fernando Polo. Finalment, el juny de 1977 el Banc d’Espanya va fer efectiva una devolució de 4.937.636 pessetes als propietaris dels pisos de Can Bassa. Això va representar un alleugeriment per a les famílies que havien anat a viure a aquest barri.
A l’empresa Bimbo, Polo es va convertir en enllaç sindical a petició expressa dels seus companys. En el procés de recuperació dels ajuntaments democràtics, va estar vinculat amb el PSC i va treballar donant suport a la candidatura que va encapçalar Rafel Ballús. N’havia de formar part però la malaltia que va patir li ho va impedir. “Va ser una persona molt activa en l’època en què va morir Franco”, diu la seva filla Mercè.
Fernando Polo va tenir cinc fills, quatre dels quals encara viuen a Can Bassa, on també hi viu la seva dona, Amelia Alcalá. Els seus familiars, que segueixen implicats en la vida associativa de Can Bassa, es mostren satisfets que, finalment, un espai del barri porti el nom del seu pare. “Gairebé no ho recordàvem. Estic molt orgullosa. És una placa però ens fa molta il·lusió”, afegeix Mercè Polo.
{{ comment.text }}