Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Granollers i Mollet, per sota de la mitjana catalana de cobertura d’escoles bressol

Granollers i Mollet tenen una taxa de cobertura d’escoles bressol públiques i privades per sota de la mitjana de Catalunya, segons un estudi que ha presentat aquesta setmana la Fundació Jaume Bofill sota el títol De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància.


L’estudi inclou una estadística sobre la cobertura d’escoles bressol –el percentatge de places sobre el total de població de 0 a 2 anys– en què compara les dades dels principals municipis catalans. Així, si la mitjana de cobertura de Catalunya és d’un 44%, les ciutats que tenen una taxa més elevada són Esplugues de Llobregat, amb un 60,9% i Sant Cugat, amb un 59,2%. Granollers se situa en un 39% i Mollet en un 33,3%. Les dades es refereixen al curs 2013/2014. En el cas de Granollers es pren com a referència una població de 0 a 2 anys de 1.478 persones i, en el cas de Mollet, 1.392. En els darrers llocs del rànquing apareixen Santa Coloma de Gramenet, amb un 20,8% i Rubí i Badalona, amb un 28,1%.

Una altra dada significativa de l’estudi és la prevalença de les escoles bressol privades sobre les públiques a Granollers. De fet, la capital vallesana presenta un dels percentatges de cobertura en centres públics més baixa, amb un 14,4%, només per sobre de Badalona (9,9%) i Blanes (12,7%). A Mollet és una mica més elevat, un 16,8%. En aquest punt, la xifra més elevada és la de Sant Feliu de Llobregat, amb un 38,5%. I pel que fa a la cobertura privada, a Granollers suposa un 24,6% de cobertura, una de les xifres més elevades després de Sant Cugat (42%) o Girona (29,7%). A Mollet, en canvi, la cobertura privada és gairebé idèntica a la pública (16,5%). En aquest darrer cas, però, l’estudi no va poder recollir el tancament, aquest mateix curs, de l’escola bressol Nou Camí, després de 38 anys d’activitat.

MÉS CENTRES PÚBLICS

L’estudi reflecteix que l’obertura de nous centres públics ha estat la clau de l’escolarització de 0 a 3 anys. Es va passar de 327 centres el curs 1998/1999 a 925 el 2014/2015. En canvi, en aquest mateix període, la xarxa privada va perdre 75 centres, de 619 a 544 i 4.000 places.
L’informe conclou que els municipis amb menor nivell educatiu i més atur és on hi ha més dèficit d’escola bressol. Un fet negatiu per als autors. “L’escola bressol entesa com a instrument per reduir les desigualtats no sembla donar resposta als municipis on hi ha més necessitat. Entenem que hi ha més necessitat en aquells municipis en els quals la població té baix nivell educatiu i atur elevat; és a dir, adults en major risc d’exclusió social i econòmica i, per tant, major probabilitat de transmetre aquestes mateixes dificultats als seus fills”, diuen. També que, entre el curs 2010/2011 i el 2012/2013, l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol públiques va caure dels 1.800 euros als 875 per infant i any.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.