Granollers insta els amos de l’antic Majèstic a cedir el local de la planta baixa

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha fet un decret en què requereix els propietaris de l’antic cinema Majèstic, que cedeixin a l’Ajuntament els baixos de l’edifici on hi havia el cinema, entre els carrers de l’Enginyer, Marià Sans i Benet Moretó.

El 9 Nou
22/10/2015

És un local que, segons un conveni urbanístic firmat l’any 2005 i inclòs en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), la societat Majèstic Union, SA, es va comprometre a cedir a l’Ajuntament a canvi d’una modificació en la seva qualificació que va permetre construir un bloc de pisos de quatre plantes, amb 32 habitatges, 99 places de pàrquing i 32 trasters.

El decret d’alcaldia respon a la negativa dels propietaris del local a complir els termes del conveni i culmina un llarg procés de 10 anys que ha donat lloc fins i tot a una querella criminal per presumptes coaccions i prevaricació contra l’alcalde, el cap del Servei d’Urbanisme i tots els regidors que van votar a favor del POUM. Des de fa unes setmanes, a la façana del mateix local hi ha cartells d’una immobiliària on s’anuncia la venda del local, de 670 metres quadrats

L’afer arrenca de la firma del conveni entre l’alcalde i Joan Massó Garolera, en representació de la societat Majèstic Union, SA. Es preveia el canvi de qualificació del solar, que sumava el Majèstic i l’antic restaurant Ibèria, que havien comprat els amos del cinema. El terreny, que en el Pla General del 1984 tenia la qualificació de sòl urbà d’equipaments privats, passava a sòl urbà residencial. A canvi, la societat es comprometia a cedir a l’Ajuntament el local de la planta baixa del futur edifici.

La primera discrepància la van mostrar els representants de la societat l’any 2010, quan l’Ajuntament els va requerir que fessin efectiva l’escriptura de cessió a canvi de concedir-los la llicència de primera ocupació. L’empresa va fer l’escriptura de cessió el juliol d’aquell any, però la va revocar a l’octubre. Posteriorment, el setembre de l’any 2011, va presentar una querella als jutjats de Granollers per cinc presumptes delictes de coaccions i dos de prevaricació.

La querella la van firmar en nom de Majèstic Capital Group, SL, nova societat propietària, i diu que per modificar la qualificació a residencial la societat s’havia vist “comminada/coaccionada per l’Ajuntament de Granollers a subscriure un conveni urbanístic, en el qual, malgrat mantenir-se la classificació del terreny com a consolidat, se li imposava l’obligació de cessió d’aprofitament urbanístic, condició no prevista a la llei per aquests terrenys”. I afegeix que, un cop feta l’edificació, “es va veure de nou coaccionada per la cessió anterior, sota amenaça de no atorgament de llicències d’ocupació i retroacció dels efectes del conveni”.

Gairebé quatre anys després, el febrer de l’any 2015, la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Granollers dictava una interlocutòria en què arxivava la denúncia. Argumenta motius tant de forma com de fons. Estima que el cas s’hauria de resoldre per la via contenciosa i no per la penal. “En primer terme, s’ha d’assenyalar que no és competència de la jurisdicció penal entrar a analitzar la validesa, nul·litat o anul·labilitat d’un conveni urbanístic, la revisió del qual competeix exclusivament a la Jurisdicció contenciós-administrativa, tret que hi hagués una il·legalitat flagrant, vulneradora dels principis bàsics en matèria d’ordre públic…”. Afegeix que la jurisprudència del Tribunal Suprem “ha considerat que els convenis són un instrument previst i pràctica habitual en matèria de planejament i gestió urbanística”.

Pel que fa al fons de l’assumpte, la jutge no troba tampoc elements que poguessin respondre al delicte de coaccions ni prevaricació. “No concorren els elements del tipus penal de coaccions denunciat ni de prevaricació, quan l’exigit és el compliment de les condicions estipulades en un conveni subscrit amb llibertat de pacte entre les parts, així com advertència de conseqüències derivades de l’incompliment, tractant-se, aquell, d’un instrument d’us habitual i freqüent”.

La interlocutòria no descarta que hi hagués diferències sobre el valor de la finca, però no aprecia indicis de delicte penal. “És obvi i no descarta que en tot el procés, des de l’any 2005, les parts mantinguessin reunions i converses, especialment, al respecte del compliment del conveni, de les divergències entorn al valor de la finca i de l’import o tant per cent de la cessió, però de les actuacions fetes no es desprenen elements que permetessin apreciar la intimidació o vis compulsiva i pròpia del tipus penal de coaccions previst en l’article 172 del Codi Penal”. La societat va presentar recurs a l’Audiència, que el dia 21 de setembre va ratificar l’arxiu de la querella.

Cap representant de la societat propietària del local ha volgut valorar els fets a EL 9 NOU.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 893 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't