Anna Vilanova viu en un pis del número 41 del carrer Joan Pere Fontanella amb un contracte de lloguer que data del 1963. Segons diu la sentencia, l’any 2011 va deixar de pagar a la propietària de l’immoble la quantitat corresponent a la taxa de recollida d’escombraries, per la qual cosa es va iniciar un procés judicial en què la propietària reclamava la resolució del contracte.
El Jutjat de Primera Instància número 5 de Granollers va donar la raó a la llogatera perquè va interpretar que els contractes de lloguer només obligaven al que s’hi recollia expressament. L’Audiència Provincial primer i el Tribunal Suprem després van revocar la sentencia perquè van fer una interpretació diferent. L’alt tribunal estableix que el rebut d’escombraries és una quantitat assimilada a la renda de lloguer, igual que l’IBI. I fa referència a la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, que estableix que el subjecte passiu de la taxa d’escombraries és la persona que resulta beneficiada del servei. Basant-se en aquests arguments, el Suprem declara resolt el contracte i ordena el desnonament de la dona, fet que encara no s’ha executat.
LES DECLARACIONS D’ANNA VILANOVA AQUEST DILLUNS AMB EL 9 NOU
{{ comment.text }}