Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Granollers projectarà imatges del ‘No-Do’ sobre la ciutat

Una xerrada sobre el NO-DO, els noticiaris i documentals cinematogràfics que el règim franquista elaborava per difondre l’activitat política i elements costumistes de l’època, permetrà visualitzar aquest dimarts alguns dels vídeos dedicats a Granollers.

  • El 9 Nou
  • 24/01/2011 | 0:01
  • 0

Una xerrada sobre el NO-DO, els noticiaris i documentals cinematogràfics que el règim franquista elaborava per difondre l’activitat política i elements costumistes de l’època, permetrà visualitzar aquest dimarts alguns dels vídeos dedicats a Granollers.

L’historiador Joan Garriga pronunciarà la xerrada “La memòria a través del NO-DO” a partir de 2/4 de 8 del vespre al Centre de cultura per la pau Can Jonch. L’acte s’emmarca en els actes de record dels bombardeigs que va patir la ciutat els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939.

La xerrada es basarà en el treball sobre el NO-DO fet per Garriga a partir de les investigacions d’especialistes com Rafael R. Tranche o Vicente Sánchez-Biosca i en la recerca de les imatges que ell mateix va fer al centre de documentació i arxiu històric de Televisió Espanyola, a Madrid. Per Garriga, el NO-DO és “una font d’estudi del franquisme”.

El NO-DO, que es projectava de forma obligatòria a tots els cinemes de l’Estat, es va crear l’any 1942 i va començar a projectar-se un any després. Va funcionar fins l’any 1981, tot i que des de 1975, amb la fi del règim feixista, “ja no va tenir un contingut tan ideològic com havia tingut els anys anteriors”. En total, se’n van fer 4.026 edicions. N’hi ha que són en blanc i negre, altres només en color i altres mixtes. El règim de Franco va elaborar documentals del NO-DO per al públic de l’Estat però també n’hi havia d’altres que estaven fets expressament per projectar-se en altres països. Tots estaven controlats per FET-Jons.

El contingut tenia un caràcter marcadament costumista. “Hi ha elements de la vida quotidiana”, explica Garriga. Tot i això, també hi havia una vessant política per difondre la imatge de Franco i també de José Antonio Primo de Ribera. I la difusió del nacional-catolicisme imperant, a banda “de l’esport i les obres faraòniques de Franco”, diu. “És un document polític però sobretot costumista. Intentaven reforçar el sistema i el règim feixista. Més que mobilitzar la població, el que intentaven era desmobilitzar-la perquè s’acceptés l’statu quo imperant. Els interessava que la gent acceptés els fets”, afegeix l’historiador.

L’historiador Joan Garriga va destriar de l’Arxiu Històric del NO-DO, situat al Centre de documentació i arxiu històric de Televisió Espanyola, a Madrid, uns 78 minuts dedicats a Granollers. Bàsicament, la ciutat hi apareixia per les fires de l’Ascensió i també per l’esport vinculat al BM Granollers. Hi surten responsables polítics de l’època però també personatges de la societat civil i esportistes.

Dijous de la setmana que ve, Joan Garriga farà aquesta mateixa xerrada al cinema Alhambra, de la Garriga, en una acte organitzat per l’Ajuntament i l’entitat La Garriga Secreta i que forma part de la commemoració del bombardeig de 1939. De la Garriga, però, l’historiador no va trobar documentals del NO-DO. “Se’n parla en algun moment però no hi surt”, comenta Garriga.

De cara a la tardor, treballa amb la idea de fer un seminari de diverses sessions a Can Jonch per poder aprofundir més en el NO-DO i projectar totes les imatges.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.