Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Granollers redueix la població de cotorres argentines

S’ha passat de 65 a 6 exemplars adults

 La població de cotorres s’ha reduït a Granollers i ha passat de 65 adults censats l’any 2016 als 6 actuals, amb la consegüent reducció del nombre de cries. Aquest fet ha permès també reduir les molèsties per soroll ocasionades a la ciutadania i el risc associat a la presència de nius de grans dimensions als arbres de parcs i jardins.

L’anomenada cotorreta de pit gris o cotorra argentina (Miopsitta monachus) és una espècie invasora provinent del continent americà, que els darrers 20 anys ha fet una bioinvasió, és a dir, que se n’ha detectat un increment desmesurat en llocs que no són els seu hàbitat natural. A Granollers s’han fet habituals a parcs i jardins, amb els problemes que això ocasiona de molèsties als ciutadans i en salut pública (poden ser transmissors de pneumònies i altres malalties), dany als ecosistemes i a l’economia. 

Des de fa dos anys, l’Ajuntament, a través del Servei de Salut Pública, disposa d’un programa de control i seguiment de cotorres que ha permès elaborar-ne un cens i prevenir-ne l’augment. L’empresa externa, amb personal expert, que se n’ocupa ha fet un registre del lloc on viuen, de què i on mengen, on descansen i els seus moviments més freqüents, per prevenir que es reprodueixin més del compte i capturar-ne els adults. Aquestes captures volen evitar que s’instal·lin en parcs i jardins amb grans arbres, que són els escollits per fer-hi niu, tot i que també els poden fer en infraestructures com antenes, torres elèctriques, etc. Els nius poden ser de grans dimensions i pesar fins a 100 quilos, amb el perill de seguretat que això comporta.

Des d’aquest any,  el programa de control i seguiment de cotorres té el suport, dins dels programes estàndard de control de plagues, de la Diputació de Barcelona per espai de 3 anys. Això permet abordar el problema en clau territorial amb altres municipis afectats de la conca del Congost, com poden ser Mollet, Canovelles, les Franqueses o la Garriga. L’objectiu és aconseguir un impacte més gran en la reducció d’exemplars, tenint en compte el moviment de les cotorres al llarg del riu.

Aquestes aus tenen una capacitat adaptativa molt superior a la resta d’espècies de psitàcids o lloros, fet que la fan més invasora, per  la capacitat de menjar aliments diferents, la llarga esperança de vida -pot superar els 10 anys-, o la cria en colònies de grups nombrosos que els permet defensar-se millor dels depredadors. 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.