En els atacs de fa tres quarts de segle, menys coneguts que el sagnant bombardeig del 31 de maig de 1938, hi van morir una quarantena de persones. Les bombes, a més, van malmetre alguns edificis importants com l’Hospital o els tallers de Can Trullàs i les instal·lacions de la fàbrica de Roca Umbert.
Entre les activitats programades, destaca l’exposició “La retirada. Exili. Febrer 1939”, que ha estat produïda per Òmnium Cultural del Vallès Oriental amb la col·laboració de l’Associació Prats Endavant de Prats de Molló (el Ripollès), un dels passos fronterers per on van escapar milers de persones. Al voltant de l’exposició, que es podrà veure fins al 13 de febrer a Can Jonch, l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, de Caldes, farà la xerrada “L’èxode de la Guerra Civil”. Estarà presentada per l’historiador Joan Garriga i es farà el 29 de gener a Can Jonch. Garriga també serà l’encarregat de presentar el documental Ni perdono, ni oblido, obra de Joan Giralt. També hi participarà l’historiador Joan Antoni Padrós.
L’Arxiu Municipal també participa en els actes de commemoració amb una tertúlia a partir del testimoni de la granollerina Teresa Saló i Baliu. L’acte, que forma part del cicle Les tertúlies de l’Arxiu, es farà el dimarts 28 de gener a les mateixes instal·lacions de l’Arxiu.
L’altre element significatiu de la programació és la representació de l’obra Barcelona, escrita per Pere Riera i interpretada per Emma Vilarasau i Míriam Iscla.
RECERCA DE FOTOGRAFIES
L’Ajuntament de Granollers, a través de l’Arxiu Municipal, ha fet una crida per recollir material fotogràfic sobre els bombardejos de 1939 i els darrers dies de la Guerra Civil a la ciutat. Les persones que tinguin imatges de l’època les poden deixar a l’Arxiu Municipal, on se’n faran còpies i s’arxivaran per a la seva conservació.
BOMBES EN RETIRADA
Segons les dades de l’historiador Joan Garriga, Granollers va ser bombardejada els dies 24, 25 i 26 de gener, tot i que l’exèrcit franquista també tenia anotats atacs a l’entorn de l’actual estació de Granollers-Canovelles la matinada del dia 23 al 24. En total, a Granollers, van morir una quarantena de persones en uns atacs que van afectar espais del centre de la ciutat i de l’entorn. Algunes van caure al costat del traçat de la línia de França on s’havien construït refugis de manera casolana. Bona part de les víctimes eren immigrants procedents de Lúcar que havien vingut a treballar a la ciutat. Altres poblacions vallesanes també van patir fa 75 anys l’impacte dels atacs de l’aviació franquista: la Garriga, especialment castigada per la presència del camp d’aviació republicà, les Franqueses, Mollet, Cardedeu, Sant Celoni, Canovelles i Figaró.
{{ comment.text }}