Ho va reconèixer la regidora de Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez, en el darer ple a partir de la pregunta que va fer la filla de Mustapha Rahali, veí del barri Sant Miquel que tenia una ordre de desnonament pendent d’executar per l’endemà.
La manca de recursos disponibles per part de l’Ajuntament es va posar de manifest arran de la intervenció del mateix Mustapha Rahali durant el ple en què, amb llàgrimes als ulls, va demanar ajuda a l’alcalde. “Demà estaré al carrer. Senyor alcalde, ajudi’m!”, va dir l’home, que estava acompanyat de la seva filla i d’alguns membres de la PAH. “L’hem acompanyat i hem fet tot el possible. Ara no podem fer res més. Potser haurà d’anar a viure amb la seva filla i quan hi hagi un pis disponible se li assignarà, però pot ser d’aquí a un, dos o tres mesos”, va reconèixer la regidora. En el mateix ple, l’alcalde, Josep Mayoral, va proclamar que l’Ajuntament aplicarà la llei d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica “des de la radicalitat” i va afegir que voldria “un pacte de sang” per evitar que es faci demagògia. “No n’hi ha prou amb lleis i declaracions. Cal l’actuació conjunta de les administracions”.
Segons ha explicat Mar Sánchez, els pisos per emergència social s’assignen en funció de la vulnerabilitat de les famílies i, sempre, com un punt d’estada temporal d’uns mesos mentre s’aconsegueix una alternativa. En alguns casos, els habitatges són compartits entre membres de diverses famílies per aprofitar al màxim els espais.
A banda, l’Ajuntament disposa d’altres pisos de la seva propietat –bàsicament situats en les promocions d’habitatge social del Pla de Baix i del carrer Maria Palau– que Granollers Promocions va retirar del procés per vendre’ls i que es van llogar a famílies a preus assequibles i en funció dels seus ingressos.
Sánchez, però, és conscient que hi ha camp per córrer perquè, segons les dades que la Generalitat ha facilitat a l’Ajuntament, hi ha a la ciutat uns 350 habitatges buits que són propietat de grans tenidors: bancs, empreses constructores o particulars amb moltes propietats. Aquestes darreres setmanes i durant tot el mes de febrer, tècnics municipals –i en ocasions amb el suport de la Policia Local– comprovaran quin és l’estat d’aquests immobles. “Hi ha pisos que ens diuen que estan buits, pisos que ens diuen que estan ocupats… En realitat, no sabem com estan”, diu la regidora. Per això, s’està investigant a partir d’informació del propi Ajuntament i amb visites als immobles.
La primera setmana de març el govern municipal espera tenir la informació acurada. “A partir d’aquí, podrem fer la sol·licitud de cessió dels pisos als bancs i, si realment cal, expropiar-los”, diu Sánchez, que també ressalta el treball legal que s’està fent des de secretaria.
En paral·lel, l’Ajuntament vol tenir clares les dades sobre els sol·licitants. Per una banda, hi ha les persones apuntades a la llista de Granollers Promocions, que és la que fa servir la Generalitat. Però també hi ha la gent que entra a través dels Serveis Socials i que no sempre pot estar en la primera llista. “Hi ha gent que està pendent d’un desnonament però que encara consten com a propietaris d’un pis i, per tant, no poden apuntar-se a una llista per aconseguir un pis de lloguer”, diu la regidora, que defensa que els ajuntaments “són la millor administració per tirar endavant aquest procés”.
A més, el consistori està elaborant un reglament per al funcionament de la Taula d’Habitatge d’Emergència Social, que ja funciona, per formalitzar els criteris per prioritzar uns casos per davant d’uns altres.
LLEI DEFICIENT
Sánchez critica que la llei de mesures per afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa energètica “no té els protocols per ser aplicada”. “No podem disposar automàticament del pis d’un banc per cedir-lo a una família”. També la gestió d’alguns processos per assignar habitatges: “Hi ha famílies de Granollers que han d’anar a viure fora i d’altres que són de Manresa o Gavà i els assignen un pis aquí”.
{{ comment.text }}