L’Ajuntament de Granollers té un reglament sobre l’ús de la llengua catalana similar al que el Tribunal Superior de Justícia va deixar en suspens a l’Ajuntament de Barcelona arran d’un recurs presentat pel PP i basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. L’Ajuntament de Mollet també fa referència a l’ús preferent del català en el seu reglament orgànic municipal.
El reglament de Granollers diu, en l’article, que d’una manera general “l’Ajuntament de Granollers ha d’emprar el català per a les seves tasques i relacions”. En l’article 3 es diu que “les actuacions internes de l’Ajuntament s’han de fer en català”, que “les actes de les sessions que realitzi l’Ajuntament de Granollers en ple, la Comissió de Govern i les comissions informatives s’han de redactar en llengua catalana. També s’hi han de redactar les actes dels diversos patronats, consells i entitats amb personalitat jurídica dependents d’aquest ajuntament”. En l’article 4 es diu que en els contractes pels quals s’encarreguin estudis a tercers, projectes i treballs “farà constar una clàusula en la qual s’especificarà que el treball s’ha de lliurar en llengua catalana” i afegeix que “l’Ajuntament de Granollers ha de vetllar perquè els seus contractistes i proveïdors presentin la documentació en català i perquè, tant com es pugui, facin ús del català en els béns i en els serveis que són objecte del contracte”.
Pel que fa a la relació amb els ciutadans, el reglament diu que tots els expedients administratius de l’Ajuntament s’han de tramitar en català i l’expedició de documents o testimoniatges d’expedients es farà en català o “si la persona sol·licitant ho demana expressament, en castellà”. Les comunicacions dirigides a persones o entitats en l’àmbit lingüístic català també es faran en català, llevat que els ciutadans ho demanin expressament en castellà.
A Mollet, el reglament orgànic municipal diu en l’article cinquè que “la llengua pròpia d’aquest Ajuntament és el català, de conformitat amb la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. En el segon paràgraf d’aquest mateix article s’afegeix que els ciutadans tenen el dret de relacionar-se i obtenir les certificacions o qualsevol altra documentació a que tinguin dret en castellà “si així ho demanen”. Les normes d’ús del català es van aprovar l’any 1989.
{{ comment.text }}